Evangeli Mt 13, 44-52
NARRADOR: En aquell temps, Jesús digué a la gent:
JESÚS: Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L’home que el troba el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
DEIXEBLE 1: Mestre, el tresor se’l troben sense buscar-lo?
DEIXEBLE 2: Però home, quina ximpleria. Si el trobes, vol dir que l’estàs buscant. Si no busques, no trobes, entens?
JESÚS: També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà.
També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l’aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s’asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d’entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.
DEIXEBLE 1: Crec que ho entenc.
JESÚS: Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues.
DEIXEBLE 1: Vols dir-nos, que el regne de Déu és el major dels nostres tresors?
DEIXEBLE 2: Veig que segueixes sense assabentar-te. També ens vol dir, que hem de fer un gran esforç per posar-nos en relació amb ell.
