Evangeli Mt 13, 44-52
NARRADOR: En aquell temps, Jesús digué a la gent:
JESÚS: Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L’home que el troba el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
DEIXEBLE 1: Mestre, el tresor se’l troben sense buscar-lo?
DEIXEBLE 2: Però home, quina ximpleria. Si el trobes, vol dir que l’estàs buscant. Si no busques, no trobes, entens?
JESÚS: També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà.
També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l’aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s’asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d’entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.
DEIXEBLE 1: Crec que ho entenc.
JESÚS: Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues.
DEIXEBLE 1: Vols dir-nos, que el regne de Déu és el major dels nostres tresors?
DEIXEBLE 2: Veig que segueixes sense assabentar-te. També ens vol dir, que hem de fer un gran esforç per posar-nos en relació amb ell.
Aquesta paràbola no ens diu que podem comprar amb els nostres diners el regne de Déu, perquè el que realment ens diu és que el regne de Déu és el nostre tresor més preuat.
I si ens adonem del gran valor que té en les nostres vides, coneixerem que la veritable riquesa és Déu.
Senyor,
et donem gràcies perquè gratuïtament
ens regales el tresor més preuat,
la perla de més valor: el teu Regne.