Evangeli Mt 26,14-27,66
Era dia de festa. El poble de Déu recordava com els havia rescatat d’Egipte feia molt de temps. Jesús es va reunir per a sopar amb els seus amics.
Abans d’asseure’s a la taula, Jesús va agafar un rentamans ple d’aigua i una tovallola. Es va agenollar i va començar a rentar-los els peus, bruts després d’haver caminat durant tot el dia.
Pere: (Amb to avergonyit) — Senyor, rentar-me els peus tu a mi? —li va dir Pere— Mai permetré que em rentis els peus.
Jesús: — Pere, deixa que et renti. Jo us vull moltíssim i faig tot per vosaltres. Vull que vosaltres feu el mateix, que us cuideu els uns als altres de la mateixa manera que jo cuido de vosaltres.
Era l’hora del sopar. Jesús i els seus amics es van asseure a la taula.
Jesús va agafar un tros de pa, va donar gràcies per ell i el va partir en trossos per a compartir-ho amb tots.
Jesús: — Aquest és el meu cos que serà lliurat per vosaltres.
Va agafar també una copa de vi, va donar gràcies a Déu per ella i se la va passar als deixebles.
Jesús: — Aquesta és la meva sang, la meva vida, que serà vessada per a salvar-vos. Quan ja no estigui amb vosaltres, feu això per a recordar-me.
S’havia fet de nit. Judes, l’amic traïdor, havia sortit per a buscar als enemics de Jesús i portar-los fins ell. Jesús els va dir:
Jesús: — Abans que acabi la nit, tots vosaltres m’abandonareu.
Pere: (Amb to estranyat) — Jo no! —va protestar Pere— mai et deixaré.
Jesús: — Sí, tu també ho faràs.
Els amics de Jesús estaven molt tristos perquè no volien que morís. Els
explicava:
Jesús: — Aniré amb el meu Pare Déu, però tornaré. Tots vosaltres confieu en Déu, ara confieu en mi. Sempre us estimareu. Si vosaltres realment em voleu, us estimareu els uns als altres.
Després, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres. Jesús una mica apartat i mentre els seus amics es quedaven adormits, va començar a parlar amb Déu.
Jesús: (Amb to angoixat) — Pare, tu em vols i pots fer-ho tot. Si us plau, salva’m d’aquesta terrible mort, tret que hagi de succeir, així que no sigui com jo vull, sinó com tu vulguis.
De sobte, unes torxes van brillar entre els arbres. S’acostava gent. Eren soldats. Judes els guiava.
Judes: — Hola, Mestre! —va dir Judes mentre s’acostava a Jesús.
Jesús: — A qui busqueu?
Soldats: — A Jesús de Natzaret.
Jesús: Jo soc
Pere, encara que tenia por, els va seguir i va esperar fora del lloc al qual havien portat a Jesús. Una dona li va preguntar:
Dona: — No ets tu un dels seus amics?
Pere: (Amb por) — Jo no.
Les dones insistien, però Pere deia que no coneixia a Jesús perquè tenia moltíssima por que ho capturessin a ell també.
Després, Pere ho va sentir molt i estava tan trist per haver abandonat a Jesús que quan Jesús li va mirar es va posar a plorar.
Ponç Pilat, amic de l’emperador romà, era el que manava a la ciutat.
Ponç Pilat: (Insegur) — No veig que Jesús hagi fet gens dolent.
Gent: (Cridant) — Síiiiiiiii, diu mentides sobre Déu, crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo!!!
Cridaven els que no volien a Jesús. No creien que Jesús era el Rei promès per Déu.
Ponç Pilat tenia por de la gent.
Ponç Pilat: — Faré el que em demaneu, però no em feu la culpa de res.
I ho va lliurar als soldats.
Ho van portar carregant amb la seva creu a la muntanya Calvari i el van clavar en la creu enmig d’altres dos presoners. Un a cada costat de Jesús. La seva mare, María i el seu amic Joan estaven als seus peus, pregantt.
Jesús no odiava als soldats que ho havien clavat en la creu, malgrat tot el mal que li estaven fent
Jesús: — Pare, perdona’ls, perquè no saben el que fan.
Al final, Jesús, donant un fort va cridar, va inclinar el cap i va morir.
Aquest dia va ser el dia més trist.
Dos amics van despenjar a Jesús de la creu i van portar el cos a la sepultura, que era una espècie de cova amb una pedra gran i pesada que tancava l’entrada.
Van embolicar el cos de Jesús i el van deixar allí. Les dones molt tristes, es van anar, però tornarien.
Amb rams i palmes a les nostres mans aclamem a Jesús, dient: Beneït el que ve en nom del Senyor!, i l’acollim amb la intenció de compartir amb ell tota la Setmana Santa. No hem d’oblidar tot el que Jesús va fer per nosaltres i acompanyar-li en aquest camí.
Senyor Jesús,
amb aquest ram beneït vull acompanyar-te,
estar prop de tu per a esperar la teva resurrecció.
Dóna’m la força per a estar sempre al teu costat.
Juguem
Pinta el dibuix
