Evangeli Jn, 20 1-9
Narrador: El diumenge, Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:
Maria Magdalena: S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.
Narrador: Pere i l’altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s’ajupí i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. De fet, encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts
Va ser una dona, María Magdalena, la que va posar en marxa els deixebles de Jesús, perquè s’adonessin que la seva mort no era una cosa definitiva, sinó un pas cap a la PASQUA (per vida). Joan i Pere, avisats per Maria Magdalena, van anar corrent al sepulcre, en arribar i comprovar que Jesús no estava, van entendre el que els havia dit tantes vegades: al tercer dia ressuscitaré d’entre els morts. Visquem amb alegria i pau, perquè el Senyor ha ressuscitat!.
Crec Senyor…
que ressuscitat ens garanteixes que ets el Senyor, el Fill de Déu,
el Crist, l’esperat, el Senyor de tot el creat.
Crec en Tu.