Proposta de Lectio Divina personal (o en grup)
IV Diumenge de Durant l’Any Cicle A (Mt 5,1-12)
PREGÀRIA
Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;
creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.
Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,
i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.
Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit
perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill
a través de la Paraula que ara escoltarem.
(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ
- LLEGEIX…
Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.
Text (Mt 5,1-12)
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s´assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient: «Feliços els pobres en l´esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel “
Comentaris:
El sermó de la muntanya s’obre amb una introducció que serveix de marc a les paraules de Jesús. Els destinataris són els deixebles i la gent (vegeu Mt 4, 18-25). Jesús està en una muntanya, lloc tradicional de la manifestació de Déu (Sinaí, Horeb …); i assegut, en actitud d’ensenyar. L’ensenyament és una activitat característica de Jesús (Mt 4, 23-25; 9-35; 11-1). Els deixebles només podran assumir-la després de veure’l ressuscitat (Mt 28 16-20), ja que el veritable ensenyament només és possible després de conèixer tot el misteri de Jesús.
Les benaurances formen l’obertura d’aquest gran discurs. Són com un resum del que ve després, la quinta essència de l’estil de vida que manifesta la presència del Regne. Sobre el suport d’un esquema literari comú en la tradició sapiencial i apocalíptica de l’Antic Testament (Sal 1, 1; 33-12; Prov 3 mar; Dn 12, 12), i utilitzat altres vegades per Jesús (Mt 11, 16; 13 -16; 16 -17; 24-46), Mateu ha reunit aquesta sèrie de nou benaurances, i les ha ordenat en dos grups de quatre, més l’última, que tanca la sèrie.
Les vuit primeres estan en tercera persona del plural, i formen un grup homogeni. La primera i la vuitena conclouen amb la promesa del Regne del cel, mentre que la primera i la quarta es refereixen al compliment pràctic de la voluntat de Déu (literalment «la justícia». Vegeu comentari a Mt 6, 1-4). La novena és, en realitat, una aplicació concreta de la vuitena. És notable la diferència entre aquestes benaurances i les de Lc 6, 20-23. La comparació de les dues pot donar-nos una idea del treball redaccional de Mateu. Les seves notes característiques són l’espiritualització (Lc: pobres; Mt: pobres en l’esperit), l’ampliació (quatre a Lc, nou a Mt) i l’aplicació al comportament cristià.
Lluc parla de situacions, i Mateu d’actituds. Els crits d’alegria de Jesús per l’arribada del Regne de Déu i l’alliberament que ve amb ell, van ser interpretats a l’església de Mateu com orientacions per a la conversió i el canvi de vida que exigeix l’esmentat esdeveniment. En cadascuna d’elles hi ha una tensió entre la situació present i la que està a punt de brollar: el regne es fa present de forma germinal en els pobres, els compassius …; però Déu està a punt d’instaurar definitivament el seu regne, i la situació canviarà radicalment. En conjunt, són un missatge d’esperança, i una paraula d’alè, per descobrir la presència actual del regne i anhelar la seva arribada definitiva (vegeu comentari a Mt 4,17).
Les benaurances declaren feliços homes considerats d’ordinari maleïts i desgraciats. Són el grup dels «pobres del Senyor», que han posat la seva confiança només en ell, i alimenten la seva espiritualitat en els salms de l’Antic Testament (Sal 24, 3-4; 37 11); però representen també el grup dels deixebles, als quals Jesús ha promès el regne: són pobres, perquè han posat en Déu tota la seva confiança; i han de ser humils, compassius, de cor net i constructors de la pau; han de viure desitjant sempre fer la voluntat de Déu, encara que aquest desig els comporti la persecució i la calúmnia (Vegeu comentari a Mt 10,16-25). Els deixebles tenen aquí un mirall en el qual mirar-se, ja que aquesta declaració inicial de Jesús ha de ser per a ells un motiu constant de reflexió i de conversió.
- MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?
Suggeriments:
“Cerca de la fraternitat amb el feble… Cerca d’una vida secreta, amagada només en Déu.”
“Ens obre una línia desbordant de misericòrdia: Cerca de la transparència, de l’autenticitat…”
- “Feliços els senzills!”
- “Benaurats els pobres”
- COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…
Suggeriments:
Et donem gràcies, Senyor,
per tota la gent de bona voluntat.
Senyor, que la seva voluntat envaeixi els nostres cors,
que la seva senzillesa ens emboliqui amb la seva força,
que la seva transparència ens il·lumini,
que la seva esperança obri els nostres limitats horitzons…
Ells són, Senyor,
el millor testimoniatge de la teva presència entre nosaltres,
gràcies, Senyor, pels nostres germans,
tots els Sants.
- ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?
- COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.
- DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.
Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,
ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.
Font Pregaria: Evangeli al dia 2021 Ed. CCS
