Proposta de Lectio Divina personal (o en grup)
IV Diumenge de Pasqua Cicle A (Jn 10,1-10)
PREGÀRIA
Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;
creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.
Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,
i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.
Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit
perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill
a través de la Paraula que ara escoltarem.
(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ
- LLEGEIX…
Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.
Text (Jn 10,1-10)
En aquell temps, Jesús parlà així: «Us ho dic amb tota veritat: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obre la porta, i les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir. Quan té a fora totes les seves, camina al davant, i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.» Jesús els parlà amb aquest llenguatge, però ells no entengueren què volia dir. Jesús continuà: «Us ho dic amb tota veritat: Jo soc la porta de les ovelles. Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Jo soc la porta. Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. Els lladres només venen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.»
Comentaris:
Aquest relat s’uneix amb el capítol anterior com un comentari necessari i excepcional d’aquest. Així ho exigeix el tema del judici que és el denominador comú de tota la secció. Es tracta en Jn 9 i segueix en aquest. Són cridats a judici, i condemnats per la seva mala gestió, els dirigents espirituals del poble de Déu. És clar que Jesús continua tenint davant als mateixos interlocutors: els fariseus (Jn 9,40 i 10,6 s).
En Jn 10,19 són anomenats els jueus. Totes dues designacions són intercanviables en aquest evangeli. Designen als dirigents del poble, que procedeixen del judaisme fariseu. Finalment, el diàleg-monòleg anterior conté germinalment i avança el tema que es desenvolupa en aquesta secció: els fariseus, els falsos pastors, han excomunicat i tirat fora al cec (Jn 9,34). En clara i intencionada contraposició amb el bon pastor, els dirigents jueus de l’època, el judaisme fariseu, és fustigat duríssimament per Jesús. En relació amb el ramat que havien de pasturar són lladres i saltadors (Jn 10,1b.8); són estranys, als quals no coneixen ni segueixen les ovelles (Jn 10,5); són gent que roba, mata i destrueix (Jn 10,10); són assalariats irresponsables (Jn 10,12s).
Per contra, Jesús, el bon pastor, cerca l’ovella perduda, la troba i l’acull (Jn 9,35). 10,7-21 Jesús, el bon pastor. El contrast tan violent que acabem de veure ens és descrit mitjançant dues paràboles: la del pastor (Jn 10,1-6) i la de la porta (Jn 10,7-9). Es tracta, en part, de paràboles i, en part, d’al·legories. En realitat caldria parlar d’un discurs simbòlic en el qual, al costat del simbolisme apareix el llenguatge directe. En elles s’exposa la diferent relació existent entre els fariseus i la gent a la qual governen, d’una banda, i entre Jesús i els creients, per un altre. Es posa de manifest la seguretat de les ovelles gràcies a la seva pertinença a Jesús (la cleda) i el seu accés segur a la salut (la porta). Jesús no explota a les seves ovelles, està al seu servei, dóna la seva vida per elles, les coneix individualment amb un coneixement amorós. Literalment parlant aquest discurs simbòlic està construït amb materials procedents de l’Antic Testament.
En particular es troba present i subjacent Ez 34 i 37,16ss, on es troba la clau per a la comprensió de la metàfora del pastor i del ramat. El seu contingut essencial se centra en que els dirigents d’Israel són falsos pastors. Precisament per això són destituïts pel Senyor mateix del seu ministeri. En el seu lloc ell mateix buscarà i cuidarà al seu ramat; i posarà al capdavant del mateix a un pastor-Messies de la línia de David. Ell lliurarà al seu ramat de tot malament. Així és com ho presenta Ezequiel en la gran visió profètica que ens ofereix en Ez 34. La descripció que ens ofereix l’evangeli de Juan sobre Jesús com a bon pastor pretén afirmar que la promesa de Déu, anunciada per Ezequiel, es compleix en ell. El bon pastor és Déu encarnat: Jo mateix aniré a buscar a les meves ovelles i les reuniré (Ez 34,11); és ell qui dóna la seva vida per les ovelles, perquè aquestes tinguin la plenitud de la vida (Jn 10,10). El parabolista accentua com a característica del pastor «ideal», de «el bo», el posar la vida. Així s’expressa el text grec. Una fórmula que mai té el sentit de lliurar-la a la mort. Si el pastor morís les ovelles correrien la mateixa sort. Quedarien exposades al perill mortal del llop o d’altres animals rapaços. Posar la vida significa exposar-la, arriscar-la, per a defensar a aquells que estan sotmesos a un perill mortal. És «jugar-se la vida» per a alliberar de la mort a aquells que estan amenaçats per ella. Com va fer David que, com a pastor «ideal» va posar en perill la seva vida per a defensar a les ovelles del seu pare (1 Sm 17,34-35).
- MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?
Suggeriments
“Porta oberta per a tot el que vulgui donar-se, buscant el manteniment i la vida que per a això s’és «pastor».”
“«Sortir», a caminar per un «nou camí» d’alliberament continu, a caminar seguint els seus passos a fi de tenir «vida en abundància»”
- “El Senyor és el meu pastor”
- “Jo he vingut per a donar vida”
- COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…
Suggeriments:
Gràcies, Senyor, pels nostres pastors;
Que vagin per davant de nosaltres en els camins
de la bondat i el Servei,
que estiguin entre nosaltres per a ajudar
a la vida que sigui abundant
i plena d’esperança per a tots.
Obre la teva Porta, Senyor, que t’escolto!
Obre la teva Porta Senyor, i deixa’m entrar amb tu!
- ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?
- COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.
- DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.
Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,
Ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.
Font Pregaria: Evangeli al dia 2019 Ed. CCS
