(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ

1. LLEGEIX…

Què diu el text?

Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.

Text (Mt 5, 17-37)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: [«No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel.] Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. »Ja sabeu que als antics els van manar: “No matis”, i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. [El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern. Per això, ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i vés primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena. Si algú et portar al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T’ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l’últim cèntim.] »Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri.” Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. [Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. »També està manat: “Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci.” Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.] »També sabeu que als antics els van manar: “No trenquis els juraments.” I també: “Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor.” Doncs jo et dic: No juris mai: [ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell.] Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne.»

Comentaris:

Els ensenyaments de Jesús no pretenen abolir la llei, com pensaven alguns carismàtics en la comunitat de Mateu, sinó portar-la fins a les últimes conseqüències. Segons la doctrina dels fariseus, l’home havia de practicar les obres bones que el fan just davant Déu i li arriben a la salvació. No obstant això, la seva interpretació de la llei havia caigut en la casuística i en el parany dels «mínims imprescindibles». Jesús proposa una vivència de la llei des de dins, sense barreres, a fons… en plenitud. La llei no ha de ser limitada per una llarga sèrie de preceptes, sinó assumida des de dins, com a expressió de la voluntat de Déu, i oberta fins a les últimes conseqüències. La clau per entendre el que Jesús proposa es troba en les paraules finals d’aquesta instrucció: sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte (Mt 5, 48). Aquesta és la mesura per interpretar i aplicar la llei.

Per explicar aquesta manera d’entendre la llei de Moisès, Mateu enumera cinc exemples (Mt 15, 21-48), en què la interpretació de Jesús es contraposa a la interpretació restrictiva dels fariseus, i de l’Antic Testament mateix. Aquests exemples es refereixen probablement a qüestions discutides en la seva comunitat. No obstant això, no es tracta d’una llista acabada, sinó d’una invitació a aplicar aquest mateix principi a altres casos i situacions, i fer present un nou estil de vida, que no es basa en el compliment extern, sinó en les actituds profundes (vegeu Mt 15,1-20). El precepte «no mataràs» no es refereix només a la mort física. Hi ha formes més subtils de «matar»: la tensió de l’enfrontament, l’insult, la desqualificació… van matant a poc a poc el germà.

Els vv. 23-26 són una invitació a la reconciliació constant dins de la comunitat. Mateu no perd ocasió per exhortar sobre la necessitat i la urgència del perdó mutu (vegeu comentari a Mt 18). Sense aquesta constant reconciliació no és possible la relació amb Déu, perquè no es pot viure unit a Déu sense estar unit als germans. En aquest passatge s’aborden dues qüestions relacionades amb la vida matrimonial. També per a aquests casos val la regla general, perquè l’adulteri comença al cor, i la separació indiscriminada és una solució massa superficial (vegeu el comentari a Mt 19,1-9). Les paraules dels vv. 29-30 insisteixen en la decisió radical que exigeix ​​la vida cristiana. Marc col·loca aquestes paraules en el context d’una instrucció sobre el seguiment de Jesús (Mc 10,11-12). L’al·lusió a l’ull dret i la mà dreta posen de manifest que res no pot ser més important que viure segons l’ensenyament de Jesús.

El deixeble ha d’estar disposat a tot per reflectir en la seva vida la perfecció del Pare celestial. La necessitat d’avalar la pròpia paraula amb un jurament, com era costum entre els jueus, suposa un clima de desconfiança. No obstant això, l’arribada del Regne inaugura un clima de sinceritat, que fa innecessari aquest aval i qualsevol altra prova. En aquest clima el sí i el no dels llavis ha de correspondre al si i al no del cor.

2. MEDITA…

Què em diu Déu a través del text?  Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?

Suggeriments:

» Al Mestre li interessa que creixi el centre, l’arrel, la fidelitat del cor”

» Només Crist ens dóna la força, els ànims, el coratge i la paciència per a ser autèntics seguidors de la seva Persona”

• “Parla Senyor”.
• ”El meu Deu el meu tot”

3. COMTEMPLA I PREGA…

Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…

Suggeriments:

Senyor,

Dóna’ns força per a ser fidels a la teva Paraula,

al teu projecte sobre nosaltres.

Senyor dóna’ns força per a fer-nos les grans preguntes,

les que donen sentit a la vida…

Senyor dóna’ns forces per a caminar pels camins

Que ens porten al teu regne

4. ACTUA…

A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament? 

5. COMPARTEIX…

Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.

6. DÓNA GRÀCIES…

Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.

Vine, Esperit Sant,

il·lumina el meu cor per tal que pugui entendre la Paraula,

conèixer més Jesús

i fer que en la meva vida camini amb criteris evangèlics.

Font Pregaria: Evangeli al dia 2019 Ed. CCS