Ajuda’m, Senyor, a conèixer-te més i millor a través de la meditació de la teva Paraula:
sobretot ajuda’m a saber què vols de mi,
i a trobar camins per saber-te presentar com a bona notícia
per a les persones que m’envolten.
Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.
Text (Mt 18,21-35)
En aquell temps, Pere preguntà a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’haurà fet? Set vegades?» Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.» Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als qui ocupen els llocs de govern. Tot just començava, ja li van presentar un dels seus ministres, que li devia deu mil milions. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar que venguessin tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills, els venguessin com a esclaus, per poder pagar el deute. Però ell se li llançà als peus i li deia: Tingueu paciència i us ho pagaré tot. Llavors el rei, se’n compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute. Quan sortia, trobà un dels seus col·legues que li devia uns quants diners, l’agafà i l’escanyava dient-li: Paga’m tot el que em deus. L’altre se li llançà als peus i el suplicava: Tingues paciència i ja t’ho pagaré. Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute. Els altres col·legues, en veure-ho, se n’entristiren molt i anaren a informar el rei de tot el que havia passat. El rei el cridà i li digué: Que n’ets, de mal home! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. No t’havies de compadir del teu col·lega, com jo m’havia compadit de tu? Llavors el rei el posà en mans dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el deute. Això farà amb vosaltres el meu pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.
Comentaris:
Els deixebles de Jesús han d’estar disposats a perdonar sense mesura. La paràbola del servent despietat il·lustra la resposta de Jesús a Pere: el perdó dins de la comunitat ha de ser il·limitat, perquè Déu, amb la seva oferta de gràcia, ha perdonat el deute incalculable que tenim amb ell. El contrast entre l’actitud misericordiosa del rei i la duresa del servent perdonat és el centre de la paràbola. També crida l’atenció la diferència entre el deute que el rei perdona al seu servent, i el que aquest exigeix al seu company. Com és possible que algú, a qui li han perdonat un deute immens, no sigui capaç de perdonar un deute insignificant? Tots els altres detalls contribueixen a reforçar el contrast entre aquestes dues actituds, i la sort que espera als que no perdonin de cor al seu germà. Mateu insisteix altres vegades en la necessitat del perdó per a la vida comunitària (vegeu Mt 5, 21-26; 6, 14-15), però només aquí revela el profund significat d’aquest gest. El perdó cristià neix de l’experiència d’haver estat perdonats per Déu. Qui hagi experimentat la misericòrdia del Pare, no pot caminar calculant la frontera del perdó i de l’acollida al germà. Sense merèixer-ho, ha rebut aquest do, i per això ha de fer de la seva vida un do per al germà. Aquesta actitud d’acollida sincera és al mateix temps la garantia perquè els deixebles siguin acollits pel Pare: perquè si vosaltres no perdoneu als altres les seves faltes, ell tampoc us perdonarà a vosaltres el vostre Pare celestial (Mt 6, 14).
2. MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?
Suggeriments:
El perdó és un canvi radical en les regles del joc humà
S’ha acabat el temps dels comptes i de les xifres. Jesús ens ha posat el calendari a zero; en l’amor no hi ha límit ni en el creixement, ni en la fondària, ni en l’altura, ni en la intensitat ….
• «Perdó, Senyor! »
• «Com nosaltres perdonem»
3. COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…
Suggeriments:
• Ajudeu-me, Senyor, a sanejar el meu cor per tal
que no s’entesti a recordar allò que em
va fer mal, perquè pugui gaudir de la gràcia
del perdó als meus germans i germanes.
4. ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?
5. COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.
6. DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.
Gràcies, Pare, per tot el m’has revelat amb aquesta Paraula,
ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.
Font (comentari i suggeriments): http://www.siervas-seglares.org