Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.

Text (Mt 21,33-43)

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivessin, i se n’anà del país. Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar; a un altre, el van matar; a un altre el van treure a cops de pedra. Ell envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual. Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el respectarien. Però ells, en veure’l, es digueren: «Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem l’heretat.» I l’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan torni l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?» Li responen: «Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema.» Jesús els diu: «No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: «La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen»? Per això us dic que el regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar.

Comentaris:

La paràbola dels vinyaters infidels reflecteix bé el context agrícola de Galilea, on els grans latifundis es llogaven als treballadors a canvi d’una part dels fruits. En la seva forma més antiga aquesta paràbola estava centrada en la mort del fill. Amb ella Jesús va expressar la certesa de la seva íntima relació amb el Pare, i el pressentiment d’un final tràgic, semblant al d’altres enviats de Déu. Els primers cristians, que coneixien la seva victòria sobre la mort, han afegit la cita del Salm 118, orientant el missatge de la paràbola cap a la resurrecció de Jesús. Finalment, Mateu, tenint en compte l’experiència viscuda per la seva comunitat, va fer de la paràbola una explicació del rebuig de Jesús per part d’Israel, i del lliurament del regne a l’Església. En la seva forma actual la paràbola és una al·legoria. El començament al·ludeix al cant d’Is 5, 1-7, on la vinya representa Israel. Els vinyaters són els caps del poble, que han rebutjat els enviats de Déu en diverses ocasions, apedregant-los i matant-los. La sort del Fill no ha estat diferent, sinó el súmmum de tota aquesta dolorosa sèrie d’atropellaments contra el disseny de la vinya. Els vinyaters s’obstinen a no donar els fruits en el temps oportú. La paràbola conclou amb una interpel·lació als oients: Què us sembla? Què farà l’amo de la vinya quan torni ?, una pregunta que va trobar aviat resposta en dos esdeveniments de l’església naixent: la resurrecció de Jesús i el naixement de l’església cristiana, com una comunitat diferent del judaisme. La resposta de Déu al rebuig de Jesús per part d’Israel ha estat en primer lloc ressuscitar d’entre els morts, convertir en pedra angular la pedra rebutjada pels experts; i en segon lloc treure el regne a Israel i lliurar-lo a un poble que doni fruits (Mt 21, 43).

En Mateu l’accent principal de la paràbola no està ja en la mort i la resurrecció de Jesús, sinó en la raó de ser de l’Església. L’evangelista pretén explicar la ruptura entre el judaisme i l’església cristiana, i exhortar la seva comunitat perquè no es deixi portar per la comoditat i l’autocomplaença, sinó que estigui sempre disposada a donar al seu temps els fruits que pertanyen al regne, és a dir, a posar en pràctica la voluntat de Déu expressada en les paraules de Jesús. Aquesta paràbola, col·locada en el centre de la secció, té una gran importància en el conjunt de l’evangeli. Al principi la bona notícia va ser dirigida només a Israel (Mt 10, 5-6), però el poble elegit ha rebutjat insistentment la invitació a acollir el regne. Per això, Jesús va ser congregant al voltant del grup dels deixebles un «nou Israel», la missió serà anunciar a tots els pobles la salvació (Mt 28, 16-20). El regne ha estat tret a Israel i lliurat a aquest nou poble messiànic congregat per Jesús.

2. MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?

Suggeriments:

“Hem oblidat l’essencial: no estem per il·lustrar, fer teories, estem a la vinya per «produir fruits”

“Sense fruits tot és ornamental, decoració, buit”

– “El teu Regne és Vida”
– “Vingui a nosaltres el teu Regne”

3. COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…

Suggeriments:

Senyor, ajuda’m a aclarir-me:
i sigui sempre transparent i dòcil,
que sigui autèntic, noble i sense paranys…
ajuda’m a descobrir que Tu, el meu Déu,
tens rostre de germà.
Perquè la vinya és la casa del Senyor i l’ésser humà és,
oh Déu, el teu millor jardí.
4. ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?

5. COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.

6. DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.

Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,
ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.

Font Pregaria: Evangeli al dia 2023 Ed. CCS