Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;
creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.
Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,
i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.
Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit
perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill
a través de la Paraula que ara escoltarem.
Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.
Text (Mt 22, 34-40)
En aquell temps, quan els fariseus s’assabentaren que Jesús havia fet callar els fariseus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?» Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes vénen d’aquests dos.»
Comentaris:
La tercera qüestió respon a una preocupació especialment sentida en el grup dels fariseus i mestres de la llei. L’estudi de la llei de Moisès els havia portat a deduir d’ella una sèrie interminable de sis-cents tretze preceptes i normes de comportament. Davant la impossibilitat de recordar i practicar tots els seus preceptes, va sorgir la pregunta que ells mateixos es feien i que ara plantegen a Jesús: quin és el manament més important de la llei? La resposta de Jesús supera de nou l’estret horitzó del plantejament que li fan, i se situa al nivell de les opcions profundes… va a l’arrel. No es tracta de veure quin dels manaments és el més important, sinó de buscar l’origen de tots ells. Jesús proposa dues claus: estimar Déu i estimar els altres. Tota la llei i els profetes es fonamenten aquí. En el passatge paral·lel de Marc (Mc 12, 28-34), Jesús i el mestre de la llei es dirigeixen una mútua lloança. No obstant això, Mateu ha suprimit aquesta conclusió perquè aparegui més clarament l’enfrontament entre Jesús i els seus adversaris, que és reflex del que viu la seva comunitat pel que fa al judaisme. També aprofita aquest ensenyament de Jesús per recordar als cristians de la seva època la importància de viure en la pràctica el manament de l’amor com a opció fonamental del cristià.
2. MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?
Suggeriments:
“Jesús deixa entendre que el manament més gran, més important, «primer», és el que dóna significat a tots els altres”
“Jesús no ens convida a mirar codis, ens convida a mirar l’amor del cor”
– “Deu es amor”
– “Estima el Senyor el teu Déu”
3. COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…
Suggeriments:
Que el meu amor a tu, Senyor, s’expressi en totes
les persones en què t’amagues.
4. ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?
5. COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.
6. DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.
Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,
ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.
Font Pregaria: Evangeli al dia 2019 Ed. CCS
