Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;
creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.
Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,
i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.
Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit
perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill
a través de la Paraula que ara escoltarem.
1. LLEGEIX…
Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.
Text (Mt 25,31-46)
En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d’ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l’esquerra. »Després el Rei dirà als de la seva dreta: Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure’m. »Els justos li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar menjar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-us? »El Rei els respondrà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi. »Després dirà als de la seva esquerra: Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar. »Ells li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós? »Ell els contestarà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi. »I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna.»
Comentaris:
Aquesta impressionant descripció del judici final està molt relacionada amb la resta del discurs. És evident la referència a la vinguda del Fill de l’home a (Mt 24, 29-31), però la relació és molt més estreta amb les tres paràboles precedents (Mt 24, 45-25 30). En ella, igual que en aquest passatge, apareixen dos grups de persones el comportament de les quals ha estat ben diferent abans de la tornada de Jesús. En aquestes paràboles es parla repetides vegades del judici per exhortar a la vigilància (Mt 24, 47.51; 25 10.12.21.23.30), però ara aquest judici final apareix en primer pla. Literàriament es tracta d’una espècie de visió profètica, que posseeix gran expressivitat. La introducció (Mt 25, 31-33) presenta el Fill de l’home, que arriba amb tots els àngels i s’asseu al tron de la glòria, per jutjar totes les nacions, reunides davant seu. Després vénen dos diàlegs de Jesús amb dos grups de persones: els de la dreta, que hereten el regne per haver posat en pràctica el manament de l’amor (Mt 25, 34-40); i els de l’esquerra, que són llançats al foc etern, per no haver-ho fet (Mt 25, 41-45). Els dos diàlegs posseeixen exactament el mateix esquema: declaració de Jesús – pregunta dels interlocutors – explicació de Jesús. La composició acaba amb una breu conclusió, que recull els resultats del judici (Mt 25, 46).
La vinguda de Jesús al final dels temps serà, sobretot, un acte de discerniment. Llavors apareixerà amb claredat la distinció entre el blat i el jull (Mt 13, 24-30), entre els peixos bons i dolents (Mt 13, 47-50), entre el criat fidel i el dolent (Mt 24, 45-51 ), entre les joves previsores i les desassenyades (Mt 25, 1-13) i entre els criats treballadors i el gandul (Mt 25, 14-30). El que resulta més sorprenent i cridaner és la mesura que s’utilitza en aquest judici. En ell el decisiu serà l’actitud d’amor o d’indiferència envers els necessitats, representats aquí en sis casos (famolencs, assedegats, forasters, nus, malalts i empresonats), que poden ampliar-se. La raó última està en l’íntima solidaritat que hi ha entre aquests i Jesús: el que es fa amb ells, es fa amb Jesús. L’exhortació de les paràboles precedents a estar vigilants i atents adquireix una gran força a la llum d’aquesta escena final. Estar vigilants i preparats consisteix principalment en viure segons el manament de l’amor. No n’hi ha prou amb pertànyer a l’Església, perquè en el moment decisiu el que comptaran seran aquests gestos concrets d’amor i solidaritat envers els marginats i els pobres.
La intenció de Mateu apareix ara amb claredat. S’adreça a uns cristians que han descuidat el seu compromís pràctic, per despertar-los de la seva letargia i recordar-los que el destí de cada home es decideix en l’actitud que tinguin davant els necessitats en aquest temps que precedeix a la tornada de Jesús. (Només en teniu un Pare), i de seguir Jesús (perquè només en teniu un, de guia).
2. MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?
Suggeriments:
“Avui és quan he de trobar-me i trobar-te; reconèixer-me i reconèixer-te.”
“Si vols venir a veure’m, no has de fer cua en cap lloc important. No hi visc, allí.”
– “El teu Regne és vida”
– “Vingui a nosaltres el teu Regne”
3. CONTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…
Suggeriments:
Sabem, Senyor, que, estant al teu costat,
podem fer passos en la construcció del teu regne:
“El de la veritat i la vida, el regne de la santedat i la gràcia,
el regne de la justícia, de l’amor i de la pau”…
El regne a l’abast de la vida! Que demanats per a tots els teus fills.
4. ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?
5. COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.
6. DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.
Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,
ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.
Font Pregaria: Evangeli al dia 2019 Ed. CCS