Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;
creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.
Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,
i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.
Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit
perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill
a través de la Paraula que ara escoltarem.
1. LLEGEIX…
Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.
Text (MC 13,33-37)
En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L’home que se’n va a terres llunyanes, sortint de casa deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetlli. Igual heu de vetllar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu aquí a l’hora menys pensada: mireu que no us trobi dormint. I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu.»
Comentaris:
A la pregunta inicial dels deixebles sobre el quan, respon la part conclusiva del discurs, encara que no de la forma que ells i nosaltres haguéssim desitjat. La resposta comença i acaba, en evident paral·lelisme, recorrent a unes comparacions o paràboles amb les seves aplicacions respectives: la de la figuera (Mc. 13, 28-29) i la de l’home que s’absenta (Mc. 13, 33-36). Entre aquest llenguatge parabòlic es troben tres sentències solemnes i apodíctiques (Mc.13, 30,31,32). Elles constitueixen el nucli de la resposta. La primera parla d’immediatesa i ve a ser la conclusió lògica de la paràbola de la figuera, que il·lustra el quan dels signes premonitoris (Mc. 13, 5-23). La tercera parla d’ignorància sobre el moment concret i pot considerar-se com la introducció idònia a la paràbola que la segueix, il·lustrativa de la vinguda del Fill de l’home (Mc.13, 24-27). Entre totes dues sentències no hi ha contradicció, però sí una tensió, l’origen i l’explicació de la qual està en una nova fusió de l’horitzó històric amb l’horitzó escatològic: destrucció del temple i parusia. La sentència central posseeix per la seva situació un relleu especial. En ella s’afirma la certesa del fet sobre la base de la paraula infal·lible de Jesús. Aquesta certesa d’una cosa sobre la que no cal fer previsions i càlculs, però que per al cristià ha d’estar sempre pròxim, origina l’actitud d’una vigilància constant i responsable. És una vigilància que exclou tant la impaciència com el somni, tant el temor com la relaxació. Implica lluita, esforç i renúncia per a evitar, d’una banda, la fugida cap a la utopia i, per una altra, l’estancament en la situació present.
2. MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?
Suggeriments:
“Acollir-te, Senyor, no significa preparar un espectacle.”
“L’espera es transforma en esperança que s’expressa en compromís”
– “Vetlleu”
– “Veniu, Senyor”
3. COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…
Suggeriments:
Vull ser, Senyor,
pregoner de les teves promeses i de la teva vinguda,
per a assumir la meva pròpia realitat i les meves limitacions,
per a agafar-te a Tu, el meu Déu,
que encoratges la meva esperança aquest advent.
Vigilant, a l’espera de la teva vinguda, m’atreveixo a cridar:
“Veniu, veniu, Senyor, Jesús”
4. ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?
5. COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.
6. DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.
Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,
ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.
Font Pregaria: Evangeli al dia 2023 Ed. CCS