Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;
creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.
Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,
i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.
Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit
perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill
a través de la Paraula que ara escoltarem.
1. LLEGEIX…
Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.
Text (MC 1,1-8)
Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu. En el profeta Isaïes hi ha escrit això: «Jo envio davant teu el profeta missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.» Complint això, Joan començà a batejar en el desert. Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell a la cintura i s’alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant.»
Comentaris:
L’Evangeli de Marc, de la mateixa manera que una simfonia, comença amb una «obertura». És el pròleg. En ell anuncia l’evangelista la perspectiva que regirà tota la seva obra, els temes essencials i les seves tensions dramàtiques. Es tracta -ens adverteix- de presentar al creient l’origen i fonament de la predicació eclesial, una «alegre notícia» el contingut central de la qual el constitueix la persona de Jesús, Messies i Fill de Déu. Són els dos títols recollits a la primera frase, de caràcter netament programàtic. En aquests títols queda indicada la veritable identitat de Jesús. Tal identitat, que s’anirà desvetllant i comprenent progressivament a la llum de les seves paraules i de les seves obres, és la insinuada també en la predicació de Joan (Mc 1, 2-8) i en els dos esdeveniments que precedeixen i preparen l’activitat pública del mateix Jesús: baptisme (Mc 1, 9-11) i temptació (Mc 1, 12-13).
Després de referir molt sumàriament la missió de Joan (Mc 1, 2-3), la seva predicació (Mc 1, 4), el seu èxit (Mc 1, 5) i el seu gènere de vida (Mc 1 6), el relat culmina amb l’anunci del Baptista sobre Jesús (Mc 1, 7-8). La missió de Joan és la del profeta o missatger diví que, portant a compliment tot un seguit de promeses antigues, assenyala i prepara l’inici d’una nova era, l’era messiànica. La cita bíblica atribuïda a Isaïes, però que en realitat és un conjunt de textos extrets de l’Èxode (Ex 23, 20), d’Isaïes (Is 40, 3) i de Malaquies (Mal 3, 1), proclama amb claredat aquest paper de Joan que, com a precursor del Messies, apareix per desaparèixer immediatament. Actua en referència a un altre i en funció d’un altre. La seva predicació es porta a terme en el desert, és a dir, allà on el poble d’Israel havia estat posat a prova i purificat. Allà fa una nova crida a la purificació i a la conversió, dirigint-se a un auditori que representa la totalitat dels pobles. L’acollida massiva de la seva crida parla del seu caràcter decisiu i determinant. No és una simple rèplica d’altres crides precedents. És l’última i definitiva. Ho corrobora el seu estil de vida i la seva manera de vestir. A més de reflectir l’austeritat i renúncia exigides, aquesta manera de presentar-se fa recordar el profeta Elies (vegeu 2 Re 1,8), el major profeta d’Israel, aquell que havia de tornar en les albors de l’era messiànica (vegeu Mal 3, 22- 24; Mc 9, 11-13).
Joan és, doncs, l’Elies dels últims temps, l’herald i precursor del Messies. Efectivament, és ell que anuncia el Messies de manera inequívoca quan, referint-se a Jesús, subratlla la seva «força» i el seu «batejar amb l’Esperit Sant». Tant la fortalesa com el do de l’Esperit són prerrogatives característiques del Messies esperat. Així ho havien descrit des d’antany els profetes (vegeu Is. 6 set, 11 2).
2. MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?
Suggeriments:
“El camí de la trobada i del renaixement és pacient, «no vol que ningú mori».”
“El Senyor ve a fer el seu camí amb nosaltres.”
– “Prepara el teu camí”
– “Veniu, Senyor!”
3. COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…
Suggeriments:
Sabem, Senyor,
que arribeu per realitzar les nostres esperances,
per saber que la nostra espera té sentit,
per poder aixecar-nos cada matí plens d’alegria…
Senyor, manteniu-nos desperts per a acollir aquest Déu
tan humà que ens fa a tots germans.
Veniu, Senyor, Jesús!
4. ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?
5. COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.
6. DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.
Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,
ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.
Font Pregaria: Evangeli al dia 2023 Ed. CCS