1. LLEGEIX…

Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.

Text (Jn 2, 13-25)

Quan s’acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare.» Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia.» Llavors els jueus el van interrogar: «Quin senyal ens dónes que t’autoritzi a fer això?» Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies.» Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?» Però ell es referia al santuari del seu cos. Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús. Durant la seva estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua, molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat que li revelessin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a l’interior de cada home.

Comentaris:

Substitució del temple. Els sinòptics situen aquest episodi en l’última setmana de la vida de Jesús. Probablement massa tard. Un repte tan important llançat al judaisme no pot deixar-se per a última hora. Molt probablement Joan el presenta massa aviat. Semblant acció pressuposa una llarga activitat, que hagi donat a conèixer Jesús. Per al quart evangeli és un gest programàtic que, com a tal, ha de figurar al principi de l’activitat de Jesús. L’anàlisi del text ens descobreix el seu aspecte programàtic: l’episodi és introduït mitjançant l’afirmació sobre la proximitat de la festa jueva de la Pasqua. Aquesta forma d’esmentar la festa principal dels jueus indica distància i separació enfront d’ells. A més la pasqua era festa d’alliberament. Evocava el pas de l’esclavitud a la llibertat (Ex 12,17; 13,10).

En temps d’opressió, el pensament de l’alliberament s’accentuava més; sorgia inevitablement la idea d’un nou alliberament. I aquest era el cas en temps de Jesús. Amb motiu de la festa, i per atendre les necessitats dels pelegrins, s’organitzava al voltant del temple, a l’atri dels gentils, un gran mercat que oferia tot el necessari per als sacrificis. Els més benestants compraven ovelles o bous. Els menys afortunats adquirien coloms. La presència dels canvistes era necessària ja que les ofrenes havien de fer-se en moneda jueva, per evitar les efígies de l’emperador o dels déus pagans que figuraven en altres classes de moneda. Era tot un negoci, sobretot per a la classe sacerdotal. El gest de Jesús és interpretat com una acció profètica en la tradició sinòptica, que cita Isaïes (Is 56,7) i Jeremies (Jr 7,11). El text de Joan cita Zacaries (Zac 14,21), que fa referència clara als temps messiànics. Aquests han arribat. És el gran ensenyament que ofereix l’evangeli de Joan: Jesús inaugura un temps nou en el camp de les relacions de l’home amb Déu. Reemplaça el temple antic, que era la institució més significativa d’Israel. En aquest evangeli, en lloc de parlar de la purificació del temple, seria més exacte referir-se a la «substitució» d’aquesta.

Jesús no és només un profeta reformador, és el Fill de Déu. En designar el temple com “la casa del meu Pare”, Jesús es presenta com el Fill, que té autoritat al temple i sobre ell. Una autoritat que només tenia Déu. Qui té autoritat sobre el temple és el Senyor. L’evangeli de Joan és l’únic que constata l’acció de Jesús de fer fora del recinte del temple els animals, ovelles i bous. Ja no eren necessaris. El temple antic, amb tot el necessari perquè pogués complir la seva funció sacrificial, era substituït pel nou temple: Jesús és el nou temple, el lloc de la trobada de l’home i Déu. La pasqua cristiana, que és la restauració del temple enderrocat, aclarirà tot el significat d’aquesta acció simbòlica. Ho diu expressament l’evangelista a Jn 2, 21-22. En l’evangeli de Joan el «record» és molt important. Sempre pressuposa la reflexió posterior a la llum de la Pasqua. La fe dels deixebles en l’Escriptura (Jn 2,22) pot referir-se a l’Antic Testament en el seu conjunt, que dóna testimoni de Jesús (Jn 5,39) o al Sal 69,10 (Jn 2,17).

2. MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?

Suggeriments:

“Senyor, és fàcil entrar en el teu recinte, en les teves parets, en els teus espais…”

“Trobem a Déu que habita en els nostres germans”

– “Vine, Esperit diví”
– “Crist, escolta’ns”

3. COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…

Suggeriments:

La meva casa és casa de pregària i no una “cova de lladres”.
Amb Déu no serveix el negoci d’interessos. Necessitem pregar.
Senyor ensenya’m a pregar perquè sóc conscient que
no puc quedar tancat en el meu petit món d’interessos;
que els meus sospirs arribin a Tu; que els meus anhels t’aconsegueixin.
Senyor ensenya’m a pregar.

4. ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?

5. COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.

6. DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.

Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,
ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.

Font Pregaria: Evangeli al dia 2024 Ed. CCS