Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.

Text (Jn 15,1-8)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo sóc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La sarment que no dóna fruit en mi el Pare la talla, i la que dóna fruit, l’esporga i la neteja perquè encara en doni més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi. Jo sóc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit, perquè sense mi no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, és llançat fora, com ho fan amb les sarments, i s’asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.»

Comentaris:

El veritable discipulat. Aquest passatge s’ocupa de precisar com ha de ser l’autèntic deixeble de Jesús. Existeixen clars indicis per a dividir aquesta secció en dues parts. En la primera (Jn 15, 1-8) es barreja el material al·legòric, la vinya i els sarments, amb el llenguatge directe, que presenta a Jesús com el Jo sóc. La segona (Jn 15, 9-17) té com a denominador comú el pensament de l’amor. En conjunt, totes dues parts, són una amonestació del Ressuscitat. El vocable clau en la primera part és romandre. El veritable deixeble ha de romandre en la paraula de Jesús o en Jesús com a Paraula. Per a expressar aquesta relació vital entre Jesús i els seus deixebles s’utilitza la metàfora-al·legoria de la vinya i els sarments. La metàfora té després de si una llarga història.

El punt de partida és l’arbre, en general, símbol del vivent. Segueix la utilització que fa l’Antic Testament de la metàfora (Jr 2,21-22; Is 5; 27,2-5; Sal 80,9-15). També el judaisme utilitza el símbol, fins i tot per a designar a persones individuals (Ex 17,5; 19,10). Ho aplica al Messies en l’Apocalipsi de Baruc (Bar 36,40). Alguna cosa semblant tenim amb la Saviesa (Eclo 24, 17-21). Al costat d’aquests paral·lels ha de ser esmentada la semblança singular amb determinats textos de la gnosi mandea, en els que la vinya és presentada com l’arbre de la vida i les ànimes com les seves branques. Aquestes reben el poder vivificador gràcies a la seva unió amb la vinya. Així passa en aquesta al·legoria. La diferència està en el fet que aquest arbre de la vida (la vinya) és una persona històrica en l’evangeli de Joan, i en la gnosi la vinya és una idea vinculada a un revelador impersonal i atemporal. Pel que fa al contingut, la traducció de la metàfora al llenguatge directe implica els passos següents: Israel és la plantació de Déu (Sal 80,15-18). Partint d’aquí, el jo sóc la vinya es diu en referència a Israel (Mt 15,13: tota planta que no hagi plantat el meu Pare del cel serà arrencada d’arrel). Ja no basta adduir la filiació de Abraham. En l’espai salvífic es troba únicament aquell que ha acceptat a Jesús com l’Enviat. El Messies es converteix en Israel. Com a conseqüència, el veritable Israel es troba allà on estiguin els fills de Déu, generats per l’Esperit, units al Messies. L’Església és Israel. Però la salvació no s’opera de manera màgica. D’aquí la insistència en la necessitat de romandre, de «donar fruits», de «guardar els manaments». Es destaca la compenetració personal del Revelador i del creient, del Redemptor i del redimit. Es tracta d’un organisme «espiritual».

2. MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?

Suggeriments:

“La unió entre la vinya i els sarments ha de ser: Íntima, «romaneu en mi i jo en vosaltres»

“Permanent, no pot separar-se, «el que roman en mi i jo en ell, aquest dona fruit abundant»””.

– “Romaneu en mi
– “Doneu fruit abundant”

3. COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…

Suggeriments:

“Sense mi, no podeu fer res”.
Senyor, quan em faltes tu, em sento
perdut, confús, desorientat, sec.
Senyor, quan estic unit a tu,
sento que Déu està fent la seva obra en mi,
una obra alimentada per l’amor,
que produeix bons fruits.

4. ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?

5. COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.

6. DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.

Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,
ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.

Fuente Oración: Evangelio al día 2024 Ed. CCS