Proposta de Lectio Divina personal (o en grup)
XI DIUMENGE DE DURANT L’ANY Cicle B (MC 4 26-34)
PREGÀRIA
Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;
creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.
Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,
i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.
Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit
perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill
a través de la Paraula que ara escoltarem.
(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ
- LLEGEIX…
Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.
Text (MC 4 26-34)
En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Amb el regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat dintre les espigues. Llavors, quan el gra ja és a punt, se’n va a segar-lo, perquè ja ha arribat el temps de la sega.» Deia també: «A què podem comparar el regne de Déu? Quina paràbola li escauria? És com un gra de mostassa, la més petita de les llavors, però un cop sembrada, es posa a créixer i acaba més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells es poden ajocar a la seva ombra.» Jesús anunciava el regne de Déu amb moltes paràboles semblants, perquè la gent l’entengués segons les seves disposicions; no els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.
Comentaris:
Amb la persona de Jesús es posa de manifest com Déu actua en nosaltres i en el món. Jesús, com fa el sembrador, tira la llavor a la terra, escampa arreu la seva paraula i omple d’emoció la gent amb els seus signes: els gestos de bondat sobretot envers els pobres. I no es cansa de fer-ho: l’evangeli el presenta com un home actiu envoltat de gent, interessat per la seva vida, sempre interpel·lador.
Malgrat que costa de veure els canvis, d’entendre el creixement, de valorar les coses petites… ell és un home que ensenya a viure en l’esperança, a entendre que no tot depèn de les nostres forces, sinó que hi ha un creixement sense intervenció humana, però que cal esperar-lo amb paciència activa.
En la primera paràbola Jesús vol mostrar el contrast entre l’espera pacient, dia i nit, un dia i un altre, del pagès i el creixement inesperat i irresistible de la llavor. Un creixement que supera totes les expectatives. Mentre el sembrador dorm, la llavor, per la força que té en el seu interior, va creixen “ella sola”, sense que el pagès “sàpiga com”.
De què m’està parlant l’evangeli? D’eficàcia per l’esforç humà o bé de fecunditat gratuïta? Tal com passa amb la llavor sembrada, així és el creixement en tantes realitats humanes i mundanes. Hauríem de ser més perspicaços per adonar-nos de realitats que creixen desproporcionadament respecte al nostre esforç, que són molt fecundes, malgrat que ens semblen poc eficaces. Hi ha realitats que ens sembla que no evolucionen, que estan estancades, “enterrades” a terra, que ens fan venir ganes d’abandonar, de no insistir, de dedicar-nos a una cosa que sigui més productiva. Ens cansem d’esperar, ens cansem regar un pal sec, ens cansem de les petiteses…, volem números, resultats, quantitats que justifiquin el nostre treball.
Doncs bé, Jesús ens demana tenir una actitud contemplativa, no menystenir les coses petites, confiar en la força interior que Déu ha posat en nosaltres, en les persones, en les realitats humanes, deixar-nos sorprendre per la novetat que cada dia la vida ens ofereix.
- MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?
Suggeriments:
“… Llavor, tirada al terra, s’arrela i desenvolupa per si mateixa independentment que el pagès dormi o vetlli…”
“Déu ha confiat la seva Paraula a la nostra terra, a cadascun de nosaltres, amb la nostra concreta realitat.”
- “Vull ser la teva llavor”
- “La teva paraula és acollida”
- COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…
Suggeriments:
Senyor, tu t’acomodes al nostre entendre,
ens expliques les coses amb paciència,
Senyor, saps llegir el cor de cada persona.
Omple’m de la teva saviesa i de la teva tendresa.
- ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?
- COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.
- DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.
Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,
ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.
Font Pregaria: Evangeli al dia 2019 Ed. CCS
