XIX DIUMENGE DE DURANT L’ANY Cicle B (Jn 6,41-51)
PREGÀRIA
Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;
creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.
Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,
i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.
Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit
perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill
a través de la Paraula que ara escoltarem.
Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;
creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.
Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,
i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.
Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit
perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill
a través de la Paraula que ara escoltarem.
1. LLEGEIX…
Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et
criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de
tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim
a continuació.
Text (Jn 6,41-51)
En aquell temps, els jueus murmuraven de Jesús perquè havia dit que era el pa baixat del cel, i
es preguntaven: «Aquest, no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva
mare, i ara diu que ha baixat del cel?» Jesús els digué: «No murmureu entre vosaltres. Ningú no
pot venir a mi si no l’atreu el Pare que m’ha enviat. I els qui vénen a mi, jo els ressuscitaré el
darrer dia. Diu el llibre dels Profetes que tots seran instruïts per Déu. Tots els qui han sentit
l’ensenyament del Pare i l’han après vénen a mi. No vull dir que algú hagi vist mai el Pare: només
l’ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. Us ho dic amb tota veritat: els qui creuen
tenen vida eterna. Jo sóc el pa que dóna la vida. Els vostres pares, tot i haver menjat el mannà
en el desert, moriren, però el pa de què jo parlo és aquell que baixa del cel perquè no mori ningú
dels qui en mengen. Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més
encara: El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món.»
Comentaris:
En el context pasqual i de l’aliança, la primera part del discurs tenia com a tema central a Jesús
dador de vida (símbol del mannà). En la segona, els adversaris de Jesús no admeten que un
home pugui tenir origen diví i, així, posseir i donar vida definitiva. Jesús insisteix: ell és el dador
de vida definitiva, per oposició a la qual va donar el mannà, i aquesta vida es troba precisament
en la seva condició humana (carn), de la qual ells s’escandalitzen. Especifica després com és
dador de vida: donant la seva pròpia vida (carn i sang). Cal acceptar, per tant, no solament la
seva condició humana, sinó el fet de la seva mort com a vehicle de la vida, interioritzant aquesta
realitat per a convertir-la en norma pròpia. Tal és la nova llei escrita en el cor.
Comença la perícopa introduint nous personatges, els addictes a la institució. Aquests, davant la
declaració anterior de Jesús, presenten com a objecció el seu origen humà, per a ells
incompatible amb la qualitat divina que implica la seva pretensió (6, 41-42). Jesús revela, en
primer lloc, quin és el motiu de la seva oposició a ell, la falta d’interès per l’home, per no conèixer
a Déu com a Pare (6, 43-46). A continuació es declara pa de vida en lloc del mannà que no va
aconseguir portar al poble sortit d’Egipte a la terra promesa (6, 47-51). Ell comunica la vida
donant-se a si mateix, en la seva realitat humana fins a la mort. L’acceptació d’aquest do seu i
l’assimilació vital a ell (menjar la seva carn i beure la seva sang) són per a l’home font de vida
(nou mannà) i norma de vida (nova Llei). Així a diferència de l’ocorregut amb l’antic poble, la nova
comunitat podrà aconseguir la seva terra promesa, la de la vida definitiva (6, 52-28).
2. MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i
emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva
situació, a alguna de les teves dimensions?
Suggeriments:
“Murmurar és reconèixer, demostrar-se a si mateixos la incapacitat per entendre i acceptar el pla
de Déu.”
“Obrir l’«hospitalitat» del cor a la paraula «per ser deixeble de Déu»”.
– “El que creu té vida”
– “Jo soc el pa viu”
3. COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de
gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…
Suggeriments:
Jesús Eucaristia, gràcies per fer-te pròxim.
Per desbordar la raó, el cor i la voluntat.
Per compartir la teva mateixa vida, oferint-te Tu mateix.
4. ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin
ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?
5. COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert,
per tal d’enriquir el grup.
6. DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li
gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula
a la vida.
Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,
ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.
Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et
criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de
tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim
a continuació.
Text (Jn 6,41-51)
En aquell temps, els jueus murmuraven de Jesús perquè havia dit que era el pa baixat del cel, i
es preguntaven: «Aquest, no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva
mare, i ara diu que ha baixat del cel?» Jesús els digué: «No murmureu entre vosaltres. Ningú no
pot venir a mi si no l’atreu el Pare que m’ha enviat. I els qui vénen a mi, jo els ressuscitaré el
darrer dia. Diu el llibre dels Profetes que tots seran instruïts per Déu. Tots els qui han sentit
l’ensenyament del Pare i l’han après vénen a mi. No vull dir que algú hagi vist mai el Pare: només
l’ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. Us ho dic amb tota veritat: els qui creuen
tenen vida eterna. Jo sóc el pa que dóna la vida. Els vostres pares, tot i haver menjat el mannà
en el desert, moriren, però el pa de què jo parlo és aquell que baixa del cel perquè no mori ningú
dels qui en mengen. Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més
encara: El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món.»
Comentaris:
En el context pasqual i de l’aliança, la primera part del discurs tenia com a tema central a Jesús
dador de vida (símbol del mannà). En la segona, els adversaris de Jesús no admeten que un
home pugui tenir origen diví i, així, posseir i donar vida definitiva. Jesús insisteix: ell és el dador
de vida definitiva, per oposició a la qual va donar el mannà, i aquesta vida es troba precisament
en la seva condició humana (carn), de la qual ells s’escandalitzen. Especifica després com és
dador de vida: donant la seva pròpia vida (carn i sang). Cal acceptar, per tant, no solament la
seva condició humana, sinó el fet de la seva mort com a vehicle de la vida, interioritzant aquesta
realitat per a convertir-la en norma pròpia. Tal és la nova llei escrita en el cor.
Comença la perícopa introduint nous personatges, els addictes a la institució. Aquests, davant la
declaració anterior de Jesús, presenten com a objecció el seu origen humà, per a ells
incompatible amb la qualitat divina que implica la seva pretensió (6, 41-42). Jesús revela, en
primer lloc, quin és el motiu de la seva oposició a ell, la falta d’interès per l’home, per no conèixer
a Déu com a Pare (6, 43-46). A continuació es declara pa de vida en lloc del mannà que no va
aconseguir portar al poble sortit d’Egipte a la terra promesa (6, 47-51). Ell comunica la vida
donant-se a si mateix, en la seva realitat humana fins a la mort. L’acceptació d’aquest do seu i
l’assimilació vital a ell (menjar la seva carn i beure la seva sang) són per a l’home font de vida
(nou mannà) i norma de vida (nova Llei). Així a diferència de l’ocorregut amb l’antic poble, la nova
comunitat podrà aconseguir la seva terra promesa, la de la vida definitiva (6, 52-28).
2. MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i
emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva
situació, a alguna de les teves dimensions?
Suggeriments:
“Murmurar és reconèixer, demostrar-se a si mateixos la incapacitat per entendre i acceptar el pla
de Déu.”
“Obrir l’«hospitalitat» del cor a la paraula «per ser deixeble de Déu»”.
– “El que creu té vida”
– “Jo soc el pa viu”
3. COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de
gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…
Suggeriments:
Jesús Eucaristia, gràcies per fer-te pròxim.
Per desbordar la raó, el cor i la voluntat.
Per compartir la teva mateixa vida, oferint-te Tu mateix.
4. ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin
ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?
5. COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert,
per tal d’enriquir el grup.
6. DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li
gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula
a la vida.
Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,
ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.
Font Pregaria: Evangeli al dia 2024 Ed. CCS
