Proposta de Lectio Divina personal (o en grup)
I DIUMENGE DE QUARESMA Cicle C (Lc 4,1-13)
PREGÀRIA
Envia sobre nosaltres, Senyor, el teu Esperit Sant:
que disposi el nostre cor per escoltar la teva Paraula;
que ens concedeixi trobar-te en ella;
i que faci que aquesta Paraula esdevingui vida en les nostres persones.
(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ
- LLEGEIX…
Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.
Text (Lc 4,1-13)
En aquell temps, Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel diable. Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa.» Jesús li va respondre: «Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa.» Després el diable se l’endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes; tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora’m i tot serà teu.» Jesús li respongué: «L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.”» Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí; l’Escriptura diu que “ha donat ordre als seus àngels de guardar-te” i que “et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.» Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu.”»
Esgotades les diverses temptacions, el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.
Comentaris:
La tradició evangèlica (Mc 1,12-13; Mt 4,1-11; Jn 6,14-15; 7,1-9; 12,27-28) , i no nomes ella (Heb 2,14-18; 4,15), ens transmet el fet desconcertant que Jesús va ser temptat. Lluc col·loca estratègicament el seu relat de les tres temptacions (Lc 4,1-13): immediatament després d’haver afirmat la plena humanitat de Jesús amb la divulgació de la seva genealogia (Lc 3,23-38) i abans de narrar pròpiament l’inici del seu ministeri públic a Natzaret (Lc 4,14-30). El per Déu proclamat fill estimat (Lc 3,22) és fill del seu poble i de la humanitat (Lc 3,23-37). Abans de ser rebutjat pels seus paisans (Lc 4,24-30), haurà d’optar per ser com Déu ho vol, el seu fill predilecte. La filiació divina és per a Jesús gràcia que ha de ser defensada; la temptació que, triplicada, sofrirà és una experiència que afronta guiat per l’Esperit. És veritat que sorgeix quan més feble se sent, després d’un llarg dejuni. Però no és la feblesa humana sinó l’enemic del seu Déu la força que el tempta.
Lluc ha canviat de l’ordre narratiu de Mateu; així fa de la temptació en el temple de Jerusalem l’àpex de l’atac diabòlic, que ha iniciat i acaba posant en dubte la filiació divina de Jesús (Lc4,3.9), quant Déu li havia assegurat en el seu baptisme (Lc 3,22). Temptat, Jesús sofreix la lluita entre dues voluntats, entre dos poders, el del Pare que el vol fill, i el del diable, que qüestiona la voluntat de Déu. Encara que sigui Jesús, la seva consciència personal, el lloc de la batalla, són Déu i el seu antagonista els protagonistes.
La relació dels tres assalts, una única temptació, és esquemàtica: el primer i l’últim (Lc 4,3.9) condicionen el que Jesús sap ser, fill de Déu, a la satisfacció de les seves més peremptòries necessitats, l’imprescindible aliment i la desitjada cura. En el segon envit el dimoni canvia de tàctica i es torna prometedor: si Jesús l’adora, serà omnipotent. És significatiu que aquesta promesa no vagi avalada per la paraula de Déu, com les dues anteriors. I més significatiu encara és que Jesús resisteixi les tres envestides, i les venci, secundant-se sine glossa en la paraula del Pare. Els fills se salven quan deixen que sigui el Pare, la seva Paraula, qui els defensi. Atenir-se a quan Déu ha dit és mantenir-se en l’amor del Pare.
- MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?
Suggeriments:
» Ens desviem de Jesús quan ens creiem amb dret a tenir-ho»
» Només una vida de servei humil als necessitats manifesta el seu Amor a tots els seus fills.
- » Consciència de Tu «
- » Tenir-te a prop «
- COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…
Suggeriments:
Dona’m la certesa de ser el teu fill estimat,
que em veus i estimes com a Jesús, el teu fill.
Recolzat en la teva Paraula, et seré sempre fidel
en qualsevol prova que el teu Esperit m’enviï.
- ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?
- COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.
- DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.
Vine, Esperit Sant,
il·lumina el meu cor per tal que pugui entendre la Paraula,
conèixer més Jesús
i fer que en la meva vida camini amb criteris evangèlics.
Font (comentari i suggeriments: Editorial ccs
