Proposta de Lectio Divina personal (o en grup)
SAGRADA FAMILIA Cicle C (Lc 2, 41-52)
PREGÀRIA
Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;
creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.
Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,
i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.
Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit
perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill
a través de la Paraula que ara escoltarem.
(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ
- LLEGEIX…
Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.
Text (Lc 2, 41-52)
Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar les festes com era costum, i passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaren entre els parents i coneguts i no el trobaren. L’endemà se’n tornaren a Jerusalem a buscar-lo. El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué: «Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.» Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?» Ells no comprengueren aquesta resposta. Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes.
Comentaris:
La llei d’Israel demanava que els nois jueus que haguessin arribat a l’edat de la pubertat anessin a Jerusalem tres vegades a l’any (Ex 23,14-17). Jesús té ja dotze anys, i encara que els rabins no consideraven obligatòria aquesta llei fins als tretze, molts pares portaven als seus fills abans d’aquesta edat. En aquest relat, i abans que s’iniciï la predicació del precursor, Jesús pronuncia les seves primeres paraules en el moment en què entra en la seva joventut, i el fa durant la pasqua i en el temple. Aquestes paraules, com les del final de l’evangeli (Lc 24,49), parlen del Pare i del misteri de la filiació que sobrepassa tota intel·ligència humana. El mateix que ocorre aquí, en la seva joventut, ocorrerà en la seva maduresa al final de la seva missió (Lc 19,45-48). Allà també Jesús predica en el temple, davant l’admiració del poble, però en un context que ens anuncia ja el començament de la seva passió.
La clau d’aquest episodi es troba en les paraules de Jesús. El significat de la seva resposta a la pregunta de María és que Déu és el seu Pare (en contrast amb el seu pare legal). D’aquí es dedueix que les exigències d’aquest Pare passen per sobre de qualsevol exigència. La seva missió l’obligarà a trencar els llaços amb la seva família (Mc 3,31-35). Però no ens afanyem a veure en aquesta afirmació de Jesús tot el que la teologia posterior afirmarà sobre la filiació de Jesús. Tot el que està implicat en aquest títol de Fill de Déu el veurem manifestat gradualment en la vida pública de Jesús i, sobretot, en la seva mort (Mc 15,39; Rom 5,10; Gal 2,20) i la seva resurrecció (Rom 1,3-4).
No obstant això aquesta filiació divina no suprimeix els condicionants de la humanitat de Jesús (Lc 2, 52). Com tots els nens i adolescents del seu temps anirà adquirint a poc a poc la seva maduresa física i espiritual. La seva mare guardava tots aquests records en el seu cor esperant que el futur revelés el seu significat ple (Lc 2,51). Aquesta fe reflexiva de María ens convida als creients a girar la nostra mirada a aquests esdeveniments per a descobrir en ells la llum que il·lumini el camí de la nostra vida al servei de l’evangeli de Jesús.
- MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?
Suggeriments:
“El Fill en la família de Natzaret és projecte i realitat de Déu, també en cada família cristiana els fills són projecte, misteri i realitat de Déu”
“Som fills d’aquest gran misteri de Vida que és Déu amb nosaltres i entre nosaltres.”
- “Pare nostre
- “El meu Déu i el meu tot”
- COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…
Suggeriments:
Santa Maria, Mare de Déu,
prega per nosaltres pecadors,
ara i en l’hora de la nostra mort.
- ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?
- COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.
- DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.
Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,
ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.
Font Pregaria: Evangeli al dia 2021 Ed. CCS
