Proposta de lectio divina personal (o en grupo)
SANTISSIMA TRINITAT Cicle C (Mt 28,16-20)
PREGÀRIA
Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;
creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.
Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,
i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.
Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit
perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill
a través de la Paraula que ara escoltarem.
(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ
- LLEGEIX…
Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.
Text (Mt 28,16-20)
En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’hi acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.»
Comentaris:
Aquest passatge, col·locat al final a manera de resum, és clau per entendre bé la resta de l’evangeli. En ell té lloc la manifestació de Jesús ressuscitat, que confia als seus deixebles l’encàrrec de congregar tots els pobles i fer-los deixebles seus. Els deixebles, seguint la indicació de Jesús (Mt 26, 32), renovada ara a través del testimoni de les dones (Mt 28, 7-10), es dirigeixen a Galilea. És significativa l’absència de Judes: ara són només els onze deixebles. També és significatiu l’escenari en el qual Jesús els ha citat: a Galilea, és a dir, allà on ell va començar la seva missió anunciant el Regne de Déu amb signes i paraules (Mt 12, 4-17).
La trobada té lloc en una muntanya, que és el lloc de la manifestació de Déu. Jesús va manifestar la seva glòria als deixebles i a encarregar-los que continuïn la seva missió. En aquesta trobada final Jesús acull i perdona els seus deixebles. Han vacil·lat i l’han abandonat (Mt 26, 56). Al llarg de tot l’evangeli han aparegut com a homes d’una fe vacil·lant (Mt 6, 30; 8, 26; 14,31; 16, 8); la seva actitud està ben resumida en la de Pere, que vacil·la davant les dificultats i s’enfonsa al llac (vegeu comentari a Mt 14 28-31 i 16 21-28). No obstant això, en aquesta última trobada, passat ja el tràngol de la passió, els deixebles el reconeixen com el seu únic Senyor i l’adoren.
Les paraules que Jesús els dirigeix ara són, en primer lloc, una revelació del misteri de la seva persona. Ell és el Senyor ressuscitat, que posseeix plena autoritat sobre cel i terra; és el mestre, a les ensenyances del qual s’han de remetre sempre els seus deixebles; és el Déu-amb-nosaltres, que acompanya sempre l’Església en la seva missió. Aquest Jesús, a qui els deixebles adoren i coneixen ara en profunditat, és el que els encarrega la tasca de fer deixebles a tots els pobles. La seva missió és ara més universal que la que els havia encomanat quan encara estava amb ells (Mt 10, 5-15). La bona notícia ha d’arribar a tots perquè tothom pugui experimentar l’alegria de viure en la proximitat d’un Déu, que és Pare.
L’encàrrec de Jesús resumeix les dues fases de la iniciació cristiana, tal com es vivia a l’església de Mateu. La primera era l’ensenyament. El seu contingut eren les paraules de Jesús, que l’evangelista ha recollit i ordenat en cinc grans discursos: l’autèntic deixeble ha d’aprendre a posar-les en pràctica (Mt 7, 21-27). La segona fase era el baptisme, que segellava l’íntima vinculació del deixeble amb el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. No és casual que l’evangeli acabi amb un enviament missioner. L’Església de Jesús és essencialment una comunitat missionera. Les paraules del Senyor ressuscitat: poseu-vos en camí, la conviden a sortir constantment de si mateixa, per obrir-se a un nou horitzó: el de tots els homes que no coneixen el goig de sentir-se fills de Déu i germans entre si.
- MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?
Suggeriments:
“…Feu deixebles…, bategeu-los, consagreu-los, ensenyant-los a posar per obra el que us he manat…”
“Ja no és Jesús que actua, és un encàrrec d’urgència que ens deixa: actuar amb mi… “Jo estic amb vosaltres tots els dies…””
- “Posa’t en camí”
- “Consagreu-los al Pare, al Fill i a l’Esperit”
- COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…
Suggeriments:
Podem avui resar d’aquesta manera:
Gloria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant.
Gloria a Déu que és, que era i que vindrà.
- ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?
- COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.
- DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.
Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,
ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.
Font Pregaria: Evangeli al dia 2019 Ed. CCS
