(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ

1. LLEGEIX…

Què diu el text?

Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.

Text (Lc 12, 32-48)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s’envelleixin, aplegueu-vos al cel un tresor que no s’esgotarà; allà els lladres no s’hi acosten ni les arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor hi tindreu el vostre cor.

»Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats, que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces per poder obrir la porta tan bon punt trucarà. Feliços els criats que l’amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Amb tota veritat passarà a servir-los d’un a un. Feliços si els trobava sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la matinada. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.»

[Pere li preguntà: «Senyor, aquesta paràbola, la dieu només per a nosaltres o per a tothom?» El Senyor li respongué: «Qui és l’administrador fidel i prudent, a qui l’amo confia el personal de servei perquè els doni a temps l’aliment que els pertoca? Feliç aquell servent si l’amo, quan arriba, troba que ho fa així: us asseguro que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensava: «El meu amo triga a venir», i començava a pegar els criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, el seu amo tornarà el dia que ell no sospita i a una hora que ell no sap, i el condemnarà a la pena dels traïdors. L’esclau que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha executat allò que l’amo volia, rebrà de valent. Però el qui, sense saber què volia l’amo, ha fet coses que mereixien assots, rebrà més poc. Tothom exigeix molt d’aquells a qui ha donat molt, tothom reclama més d’aquells a qui ha prestat més.»]

Comentaris:

Es reuneixen en aquest text diverses paràboles que exhorten als creients a romandre vigilant en l’espera de la vinguda del Senyor. Més que posar l’interès en les possessions, el deixeble de Jesús ha d’estar esperant la seva vinguda. Aquest és el tema que desenvolupa la primera paràbola (Lc 12, 35-38). Probablement en la predicació de Jesús es relacionava amb la vinguda del regne, però Lluc la llegeix a la llum de la vinguda del Fill de l’home i fins i tot introdueix, respecte al text similar de Mt 25, 1-13, algun tret que personalitza més l’espera (Lc 12, 37b). La segona paràbola (Lc 12, 39-40) apunta a la incertesa de l’hora de la vinguda del Senyor (Lc 17, 24; 21 34-35; 1 Tes 5 2). El que es vol inculcar no és tant la vigilància com l’estar preparats, perquè el que ve és el Fill de l’home que es manifesta com a jutge.

La tercera paràbola (Lc 12, 41-48) sembla dirigir-se, així es deduiria de la pregunta de Pere, als responsables de l’Església, encara que en la predicació de Jesús havia de ser una crítica dels caps del poble d’Israel. El ministre prudent ha de romandre fidel a la seva tasca fins que el Senyor vingui. Si descura el seu servei envers els altres, serà castigat en el moment del judici. La comunitat cristiana té en realitat un sol cap i un sol Senyor. Jesús ressuscitat (Mt 23, 8-10). Tots els altres, encara que ocupin llocs de responsabilitat, són servidors i germans. El presidir la comunitat dels deixebles de Jesús no es pot mai transformar a poder o autoritat.

La conclusió ens ve donada en els dos últims versicles en els quals es diversifica el càstig segons que la desobediència hagi estat intencionada o no. Els primers seran castigats més severament. En qualsevol cas aquestes línies subratllen la major responsabilitat que a l’Església tenen aquells que podem dir els seus líders. És una cosa que el poble d’Israel havia experimentat prèviament: l’elecció no és un privilegi sinó una responsabilitat acrescuda (Jr 2, 19; Am 3 2; Us 4, 4-11). I així hem de viure-la tots els creients que formem part del nou poble de Déu.

2. MEDITA…

Què em diu Déu a través del text?  Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?

Suggeriments:

“El temor, la desesperança i inquietud se’ns instal·len quan tenim les alforges repletes d’altres valors que són aliens a aquest regne.”

“Viure centrats en l’essencial i sense grans equipatges…, amb només la riquesa del Regne que el nostre Pare ha volgut donar-nos com el regal més valuós”

• “On està el teu tresor?”
• “El Pare ens ha donat el Regne”

3. COMTEMPLA I PREGA…

Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…

Suggeriments:

T’agraeixo, tant!,

que em consideris part de tu petit ramat;

saber que m’has lliurat ja el teu Regne em facilita

que alieni jo tots els altres béns.

4. ACTUA…

A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?

5. COMPARTEIX…

Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.

6. DÓNA GRÀCIES…

Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.

Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,

ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús

i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.

Font Pregaria: Evangeli al dia 2022 Ed. CCS