Proposta de Lectio Divina personal (o en grup)
XV Diumenge de Durant l’any Cicle C (Lc 10,25-37)
PREGÀRIA
Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;
creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.
Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,
i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.
Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit
perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill
a través de la Paraula que ara escoltarem.
- LLEGEIX…
Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.
Text (Lc 10,25-37)
En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar Jesús s’alçà i li va fer aquesta pregunta: «Mestre, què he de fer per tenir l’herència de la vida eterna?» Jesús li digué: «Què hi ha escrit a la Llei? Què hi llegeixes?» Ell contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.» Jesús li diu: «Has respost bé: fes-ho així i viuràs.»
Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I per a mi, qui són aquests altres?» Jesús prosseguí: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans de lladres, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot que el veié, però passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc, passà de llarg per l’altra banda. Però un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribà i el veié se’n compadí, s’hi acostà, li embenà les ferides, després d’amorosir-les amb oli i vi, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se n’ocupà. L’endemà, quan se n’anava, donà dues monedes de plata a l’hostaler dient-li: Ocupa’t d’ell i, quan jo torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més. Quin d’aquests tres et sembla que va veure l’altre que hem d’estimar, en l’home que havia caigut en mans de lladres?» Ell respongué: «El qui es va compadir d’ell.» Jesús li digué: «Doncs tu fes igual.»
Comentaris:
El diàleg inicial entre el mestre de la llei i Jesús segueix molt de prop el text de Mc 12, 28-34. Marc, no obstant això, ens parla d’un escriba i la pregunta que fa és sobre el gran manament de la llei. Lluc, adaptant-se potser als seus destinataris cristians de cultura grega, pregunta sobre la vida eterna. La resposta del mestre de la llei combina dos textos de l’Antic Testament: Dt 6, 4 i Lv 19, 18. Però volent passar per home just planteja una nova pregunta sobre qui és el seu proïsme. Per a un jueu la qüestió tenia una resposta clara en la llei: és tot membre del poble de Déu (Ex 20, 16-17; 21 14.18.35; Lv 19, 11-18). Per a aquesta paràbola, no obstant això, tot home que s’aproxima als altres amb amor és el veritable proïsme, encara que sigui un estranger. D’aquesta manera la pregunta primera s’inverteix i es transforma en: com puc ser jo el proïsme del necessitat? No hem d’oblidar aquí que els sacerdots i levites, els experts de la llei, són els que passen de llarg. Els seus coneixements no els van servir per a respondre a la necessitat concreta que se’ls presentava. El seu cor no estava convertit al Déu de la misericòrdia. Per contra la paràbola ens descobreix que el que té el secret de la vida eterna és, paradoxalment, un samarità, un estranger odiat pels jueus (el mestre de la llei ni tan sols s’atreveix a pronunciar el nom de «samarità», Lc 10, 37). És veritat que ell no té els coneixements de la llei que tenen els sacerdots i levites, però no obstant això va sentir llàstima. Té un cor compassiu que sap expressar-se a través d’un amor eficaç. En aquest gest del samarità l’Església de tots els temps reconeix un aspecte fonamental de la seva missió: la d’aixecar a tots els homes i dones caiguts en els camins de la història.
- MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?
Suggeriments:
“Per a Jesús l’amor consisteix en una manera de veure…, de mirar obert, deixant que l’altre afecti els sentiments del cor”
“En això consisteix la caritat cristiana, a fer veient i sentint amb els germans”
- “Fes això i viuràs”
- “Tingues compassió de mi”
- COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…
Suggeriments:
Ensenya’m, Senyor, com aquell lletrat maliciós,
que no hi ha ocupació més urgent que donar-te culte,
cuidant-nos del qual sofreix i em necessiti.
- ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?
- COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.
- DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.
Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,
ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.
Font Pregaria: Evangeli al dia 2022 Ed. CCS
