Proposta de Lectio Divina personal (o en grup)
XXX Diumenge de durant l’any Cicle C (Lc 18,9-14)
PREGÀRIA
Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;
creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.
Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,
i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.
Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit
perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill
a través de la Paraula que ara escoltarem.
(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ
- LLEGEIX…
Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.
Text (Lc 18,9-14)
En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos i tenien per no res a tots els altres: «Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l’altre cobrador d’impostos. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: «Déu meu, us dono gràcies perquè no sóc com els altres homes: lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest cobrador d’impostos. Dejuno dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos.» Però el cobrador d’impostos, que s’havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: «Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador.» Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva i l’altre no; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.»
Comentaris:
L’estructura de l’evangeli d’avui és igual que la de diumenge passat: després de l’encapçalament introductori (v. 9), l’evangeli té dues parts principals:
- a) La paràbola que presenta els personatges del fariseu i el publicà, amb les seves respectives intervencions en el temple (vv. 10-13);
- b) l’aplicació de Jesús, l’ensenyament que s’extreu de la paràbola (v. 14). També aquí, seguint el seu estil personal, Jesús contraposa l’exemple d’un personatge negatiu que finalment acaba justificat per Déu (el publicà) amb el d’un personatge positiu que, paradoxalment, queda deslegitimat (el fariseu). Destaquen els termes referits a justícia i oració. Qui és just per a Déu? Qui és justificat per ell? I el text ens empeny a mirar dins nostre, per centrar-nos no tant en els actes, sinó en les actituds. I per no creure’ns, mai, superiors a ningú i amb mèrits davant Déu.
- MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?
Suggeriments:
«El » home de Déu «no és el que veu els pecats aliens, sinó els propis»
«»El reconeixement del propi pecat i la necessitat de la mirada compassiva de Déu, ens porta a la modèstia espiritual»»
- «Ensenya-m a pregar»
- «Posa la teva mirada en el meu»
- COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…
Suggeriments:
Senyor,
allunya l’orgull que ens fa creure
millors i menysprear als altres.
Donem un cor humil.
- ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?
- COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.
- DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.
Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula.
Ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.
Font (Pregària): Evangelio al dia Ed. CCS
