La Federació de Centres Juvenils Don Bosco de Catalunya (FCJDBC) obre una nova etapa amb el relleu de la presidència de l’entitat. El president sortint, Fernando Gimeno (esquerra foto), és rellevat per Miguel Gómez (dreta foto).
President sortint: Fernando Gimeno
- Què t’emportes després de tres anys coordinant la FCJDBC?
Han estat uns anys plens d’aprenentatges. M’ha permès conèixer altres realitats de lleure, tant a Catalunya, com en altres realitats salesianes de la Inspectoria i això m’ha ajudat a créixer, a ser més tolerant i empàtic, a escoltar molt més i estar obert a d’altres realitats i formes de fer. Per una altra banda, m’emporto un munt de gent amb els qui he compartit el camí durant aquest temps, sense aquestes persones, res no hagués estat igual.
- Com veus els joves que participen en els vostres centres?
Els joves dels nostres centres son joves compromesos i resolutius, ens ho han demostrat amb totes les iniciatives que han portat a terme durant aquesta pandèmia. Joves que no només es preocupen per ells mateixos, sinó, sobretot, pels infants i joves als que eduquen cada cap de setmana. Molt sensibilitzats pel món on viuen i amb ganes i energies per canviar-lo.
President entrant: Miguel Gómez
- Per què t’has animat a agafar el relleu del Fernando?
Sincerament, el principal motiu per agafar aquest relleu ha estat confiar i creure en un projecte com aquest, una Federació que educa en valors des del lleure. Quan tenia 3 anys vaig entrar en un dels nostres centres juvenils, l’Esplai Arrels (Sant Boi de Llobregat), i des de llavors no he parat de créixer en l’àmbit personal. A mesura que passaven els anys, anava endinsant-me més en el món de l’educació en el lleure i cada cop era més conscient de tot el que pot aportar. Així doncs, quan se’m va oferir la possibilitat d’entrar en el Consell i posteriorment agafar la presidència, ho vaig tenir clar, tenir l’oportunitat d’acompanyar a tots els infants i joves, i els monitors i monitores dels diferents centres és i serà un gran plaer.
- Com t’imagines la FCJDBC en uns 5 anys, en una situació ja de normalitat (sense pandèmia)?
Me l’imagino força semblant a com jo la vaig viure just abans de la pandèmia. Una Federació que podia fer trobades entre els diferents centres, formacions on poder conèixer altres realitats i altres monitors i monitores, grans festes amb infants i joves de tots els nostres centres. En resum, sentir que la Fede és casa nostra i poder compartir molts moments amb tota aquesta gran família.
