«Hem volgut que ses Majestats coneguin un itinerari model que molts joves del barri segueixen com a camí a la seva inserció sociolaboral», assenyala Antonio José Mengual, director de la Fundación Don Bosco a Sevilla i Extremadura. Des de la fundació han mostrat tres etapes d’aquest itinerari. Amb l’Escola Prelaboral, en el marc de l’Escola de Segona Oportunitat, atenen joves que han abandonat l’educació reglada i que encara no compten amb la capacitació o edat per inserir-se al mercat laboral. Amb aquests joves es promou l’adquisició d’hàbits i habilitats amb accions formatives de caràcter pre-ocupacional. «Aquí els joves adquireixen coneixements bàsics d’electricitat, fusteria, fontaneria … Però, el més important, és que descobreixin que tot i portar a l’esquena històries de fracàs escolar, són capaços d’assolir els seus somnis de futur que poden estar en el retorn educatiu o la inserció laboral «, descriu Carles, educador de l’escola.

La segona de les parades va posar el seu focus en un grup de joves que participen d’una acció formativa d’hostaleria. És l’avantsala a les pràctiques no laborals i la porta a un possible lloc de treball. «El nostre itinerari treballa apoderant els joves, capacitant-los i fent-los conscients de les seves possibilitats. El seu èxit està en centrar-se en la persona i anar de la mà de el món empresarial «indica Mengual. Mostra d’aquest treball són les més de 600 insercions laborals que durant 2019 es van aconseguir al Centre Social Don Bosco i a les més de 150 empreses que col·laboren acollint pràctiques no laborals i insercions.

La visita va concloure amb la «joia de la corona». Occhiena, central de moda ètica. Empresa social de la Fundación Don Bosco que treballa per a la incorporació de persones en situació de vulnerabilitat, especialment dones, als processos de producció amb la creació d’ocupació i sensibilitzant professionals i empreses a treballar dins dels paràmetres de la moda ètica. Aquest moment va possibilitar el lliurament d’unes mascaretes sanitàries personalitzades amb l’escut de la Casa de Sa Majestat el Rei confeccionades des de les instal·lacions de l’entitat. Allà van ser-hi Moise i Blaise, joves immigrants dels Pisos d’Autonomia de la Fundación, que des que va començar la pandèmia realitzen com a voluntaris màscares que són repartides entre les entitats socials del barri.

Els responsables de la Fundació van explicar a ses Majestats que la situació d’estat d’alarma per la Covid-19 no va paralitzar els serveis de la Fundación Don Bosco. L’entitat va continuar treballant, amb tenacitat i esforç, per seguir donant respostes als col·lectius més vulnerables. Tenir un contracte de treball és el somni de milers de persones i la bona notícia és que en aquests mesos de confinament, a la Fundación Don Bosco a Sevilla el nombre d’insercions laborals va ser de 81.

Antonio Mengual, ressalta que «a la Fundación Don Bosco a Sevilla estem feliços de poder seguir sent referent per a aquells col·lectius més vulnerables, per als que més dificultats tenen, aquelles persones que més ens necessiten». Per això, en la pandèmia, van unir esforços amb entitats socials i cuiners de la ciutat, per repartir 517 menús diàriament.

Des de la Fundación Don Bosco, entitat pertanyent a la Inspectoria Salesiana Maria Auxiliadora, s’actua a favor de la joventut i la defensa dels seus drets. Per això treballa per promoure una societat més justes i equitativa que garanteixi els drets i el benestar de les persones més vulnerables. Des de la fundación salesiana es treballa de manera coordinada amb el Comissionat del Polígono Sur, Creu Roja, Càritas, Seveis Socials Comunitaris i altres Entitats Socials del Polígono Sur per combatre la situació de pobresa i exclusió que pateixen moltes famílies del barri sevillà i que s’han vist agreujades amb la crisi social i econòmica desencadenada per la pandèmia de la Covid-19.

Aquesta visita no és la primera ocasió en què rei Felip acudeix al Polígono Sur. El 2003, quan era príncep d’Astúries, va visitar un institut d’ensenyament secundari. En aquesta ocasió ha pogut conèixer de prop la realitat de la zona sota la mirada salesiana. Aquest context engloba diversos barris de Sevilla, entre ells el de la Paz, Antonio Machado, Martínez Montañés, Las Letanías i Murillo, conegut aquest últim com «Las 3000 viviendas», sent una de les zones amb més mancances socials de la capital on els Salesians desenvolupen la seva tasca des de 1981.

A inicis de la dècada dels vuitanta, amb motiu de la celebració del centenari de l’arribada dels salesians a Espanya, es va tenir molt clar la necessitat d’instal·lar-se al Polígono Sur per donar una resposta amb estil salesià: evangelitzar educant i educar evangelitzant .

Per entendre l’Obra salesiana «Jesús Obrero» cal saber dins de la realitat social de la zona on està ubicada la parròquia. Las Tres Mil Viviendas, com es coneix a l Polígono Sur, es configura com el cinturó de marginalitat i pobresa d’una Sevilla que va vivint aliena a la situació. Empobriment d’àmplies capes de població, concentració de minories ètniques en espais concrets i comportaments humans que es van degenerant i el van configurant davant l’opinió pública com un lloc perillós on viure i per on passar. Res d’això es correspon amb una realitat en la qual els Salesians es troben inserits treballant colze a colze amb destinataris preferents per a l’estil salesià.

És aquí on els Salesians posen avui l’accent en la recerca de «la promoció de totes les persones i particularment dels joves, que estan en en l’ADN, per donar resposta de futur i d’esperança per a la societat»