Va partir amb la família d’Itàlia a l’Argentina a la recerca d’una vida millor. A la terra somiada per Don Bosco va descobrir la seva vocació salesiana, viscuda en un servei apassionat, competent i ple d’amor pels malalts.
Els seus gairebé 50 anys viscuts a Viedma expressen la història d’un religiós exemplar, puntual en el compliment dels seus deures comunitaris i dedicat totalment al servei dels necessitats.
El que va donar profunditat a això, i que immediatament impactava als qui el trobaven, va ser la figura interior d’Artemide Zatti, la de deixeble del Senyor que va viure en cada moment de la seva consagració en constant unió amb Déu i en la fraternitat evangèlica. El parer dels metges que van estar proper a ell durant molt de temps, en moments professionalment delicats com les llargues operacions; des de les valoracions de col·laboradors i cooperadors; en les paraules de funcionaris públics, com des del testimoni dels germans, sorgeix una figura completa, també per aquell equilibri salesià pel qual les diferents dimensions s’uneixen en una personalitat harmoniosa, unificada i serena, oberta al misteri de Déu viscut en el quotidià.
És admirable que, amb les difícils tasques que realitzava, Artemide Zatti mai va perdre el sentit comunitari, sinó que sempre va participar i va gaudir de l’oració quotidiana, dels moments de fraternitat a la taula i de les ocasions de compartir l’alegria de la família, que en ell es manifestava d’una manera especial. La comunitat salesiana era per a ell lloc de l’experiència de Déu i de fraternitat evangèlica.
