Laura Jimeno de segon curs de Batxillerat de Ciències, del Col·legi Salesià de Saragossa aconseguia al costat de les seues companyes d’equip de la Escola de Gimnàstica Rítmica Zaragoza, la medalla d’or en la segona jornada del Campionat d’Espanya de conjunts que s’ha celebrat en els últims dies a Saragossa.
A continuació Laura Jimeno, alumna salesiana des de 2013 quan va començar Batxillerat, contesta a algunes preguntes per a salesianos.edu.
P.- Quan va sorgir la teua afició a l’esport i especialment a la gimnàstica rítmica.
R.- Vaig començar als 5 anys, però solament com una activitat extraescolar en el col·legi, als 7 em van pujar de nivell al club Escola i ací més o menys va canviar, d’una activitat qualsevol a una afició.
P.- Què és el que més t’agrada d’aquest esport, què destaques més.
R.- Sens dubte, competir. És el que més es gaudeix en aquest esport perquè reflecteixes tot el treball de la temporada i totes les hores d’entrenament en només 2:30 minuts, i cal donar-ho tot.
P.- Què ha suposat per a tu obtenir una medalla d’or.
R.- Moltíssim treball dur i sobretot moltíssim sacrifici però al mateix temps una de les majors satisfaccions de la meua vida, ha sigut com un somni fet realitat.
P.- Després d’aconseguir aquesta medalla al costat del teu equip. Quins plans de futur tens?
R.- Continuar treballant per a completar totes les categories, ja que enguany recuperem la primera categoria però no durant molts anys ja que encara que siga alguna cosa que m’agrade molt i al que porte quasi tota la meua vida dedicant-li temps, desgraciadament no és un esport del que es puga viure.
P.- És molt dur el treball diari, requereix molt esforç, qui t’ajuda?
Moltíssim, són moltes hores diàries, molts dies a la setmana (4:30h 5 dies), requereix molta dedicació i constància. L’entrenament em lleva molt temps per als estudis i amb prou faenes tinc temps lliure per al meu o per a poder eixir amb les meues amigues.
L’esport, en ocasions, suposa sacrificar coses que t’agraden per unes altres molt dures, però que a la llarga, compensen moltíssim.
Sempre ens ajuda la nostra entrenadora, ens recolza en tot i ens dóna ànims per a seguir, i per descomptat les meues amigues i també la meua família.
