Mt 28, 16-20
En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.»
Habitar el món amb els altres, diferents a mi, no és una cosa fàcil: podem trobar-nos gent amb la que tenim “feeling”, però també amb d’altres amb els que xoquem.
És al final de l’Evangeli de Mateu que trobem aquest text, on Jesús s’apareix per darrera vegada als seus deixebles i els envia a la trobada dels altres, a compartir tot allò que han experimentat. Però no hi ha millor manera per ensenyar els manaments de Jesús que posar-los en pràctica.
I és que viure les relacions humanes, amb els seus moments de conflicte o de joia, amb amor, fa que habitar amb els altres el món sigui molt més fàcil i agradable.
Com són les meves relacions amb els altres? M’ajuden a conviure millor?
Senyor, Déu nostre,
concedeix-nos el do de l’Esperit Sant.
Il·lumina la nostra mirada interior
per arribar a conèixer l’esperança
que ens atorgues.
Que sempre et sentim a prop,
omplint la nostra vida.
Amén.
“Nèixer D9”(Kairoi)
https://www.youtube.com/watch?v=ODbbaChxlio
Vaig cercant un motiu
el futur no el veig clar.
Tot és nou immediat
sembla un món virtual
Però hi ha quelcom
que remou el meu cor
vent suau, foc ardent
que em fa viure!
Vull néixer de nou
desterrar hipocresies
trobar aquell camí
que em fa ser i em fa lliure
és l’Esperit del Senyor…
Qui em farà néixer de nou!
Molts camins per triar
moltes veus sense alè
Potser em cal escoltar
qui em convida a morir
A tot allò que no em deixa estimar
ser vent suau, foc ardent
Donar vida!
Vull néixer de nou
desterrar hipocresies
trobar aquell camí
que em fa ser i em fa lliure
és l’Esperit del Senyor…
Qui em farà néixer de nou!