Mt 4,1-11
En aquell temps, l’Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptés. Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam. El temptador se li acostà i li digué: «Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.» Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”.» Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el deixa dalt la cornisa del temple i li diu: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix; l’Escriptura diu: “Ha donat ordre als seus àngels que et duguin a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.» Jesús li contesta: «També diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu”.» Després el diable se l’enduu dalt una muntanya altíssima, li fa veure tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: «Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores.» Llavors li diu Jesús: «Vés-te’n d’aquí, Satanàs! L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell tot sol”.» Llavors el diable el deixà estar, i vingueren uns àngels per proveir-lo.
El poble d’Israel va haver de travessar un desert immens durant quaranta anys per arribar a la seva llibertat. Jesús s’està al desert quaranta dies i quaranta nits, abans de començar la seva predicació. I és en el desert on el poble i Jesús resten sotmesos a les temptacions: voler aconseguir fàcilment el pa, rebre l’admiració de tothom, o tenir poder sobre tot.
Nosaltres en el nostre caminar diari vivim moments de desert, moments als que ens porta la vida sense nosaltres haver-ho programat, on se’ns posa a prova. Potser perdem la paciència i desitgem resultats ràpids i evidents (pedres que es converteixen en pans), o potser acceptem les dificultats sempre i quant nosaltres quedem com els grans sants (els àngels et duran a les palmes de les mans), o potser ens deixem portar per l’afany de poder i de que tot es faci com jo penso (et donaré tot això).
Pensa en les dificultats amb les que et trobes diàriament:
- Confies plenament en Déu, o cerques resultats immediats i evidents?
- Et mou l’amor als altres o, senzillament, l’afany de quedar bé?
- Cerques descobrir el que Déu ens proposa o defenses aferrissadament les teves idees i maneres de fer?
Posa’t davant la presència del Senyor…
Compadeix-te de mi, Déu meu, tu que m’estimes tant;
tu que ets tan bo, esborra les meves faltes.
Crea en mi un cor ben pur,
fes renéixer en mi un esperit ferm.
Obra els meus llavis, Senyor,
i proclamaré la teva bondat i misericòrdia.
No t’inquietis per les dificultats de la vida,
pels seus alts i baixos,per les seves decepcions,
pel seu futur més o menys ombrívol.
Desitja allò que Déu desitja
.Ofereix-li enmig d’inquietuds i dificultatsel sacrifici de la teva ànima senzilla que,
malgrat tot, accepta els designisde la seva providència.
Poc importa que et consideris un frustrat,
si Déu et considera plenament realitzat;com li plau.
Deixa’t amb confiança cega en aquest Déu
que t’estima per a ell.I que arribarà fins a tu,malgrat no el vegis mai.
Pensa que et trobes a les seves mans,tant més fortament agafat,
com més decaigut i trist et trobis.Viu feliç.
T’ho suplico.Viu en pau.
Que res no et torbi.
Que res no sigui capaç de treure’t la teva pau.Ni el cansament psíquic.
Ni les teves errades morals.Fes que brolli,i conserva sempre sobre el teu rostre,
un dolç somriure, reflex d’aquellque el Senyor contínuament t’adreça.
I en el fons de la teva ànima col·loca,abans que res,
com a font d’energia i criteri de veritat,tot allò que t’ompli de la pau de Déu.
Recorda:Tot allò que et reprimeixi i inquieti és fals.
T’ho ben asseguroen nom de les lleis de la vidai de les promeses de Déu.
Per això, quan et sentis afligit, trist,adora i confia.
(Teilhard de Chardin)
