Jn 1,29-34
En aquell temps, Joan veié que Jesús venia i digué: «Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món. És aquell de qui jo deia: Després de mi ve un home que m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia. Jo no sabia qui era, però vaig venir a batejar amb aigua perquè ell es manifestés a Israel.» Després Joan testificà: «He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. Jo no sabia qui era, però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué: «Aquell sobre el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa és el qui bateja amb l’Esperit Sant.» Jo ho he vist, i dono testimoniatge que aquest és el Fill de Déu.»
Ens trobem avui davant una altra versió del Baptisme de Jesús, aquesta de l’evangeli de Joan. Veiem com en un principi Joan Baptista no el coneixia, però veu com l’Esperit baixa sobre Jesús i diu: Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és fill de Déu.
Jesús és l’autèntic testimoni de la manera d’actuar de Déu, amb les seves obres i paraules comunica l’amor de Déu. En el nostre món també calen testimonis que donin raó d’aquest amor, potser no tan de paraula, per això ja tenim les de Jesús, però si amb obres. El nostre estil de vida, mogut per la fe que tenim en Crist, ha d’anunciar la Bona Nova de la Salvació que Déu vol per a tothom, començant per els més propers a nosaltres: família, veïns, companys d’estudis, companys de feina…
- Comuniquem als altres la nostra fe?
- Les nostres obres, el nostre estil de vida, són testimoni de la nostra fe?
- Repassem com ha estat el nostre pas del no coneixement al coneixement de Crist?
– Em crec i visc amb joia la frase de l’evangeli: Ets el meu estimat en tu m’he complagut?
Del Salm 40
Tenia posada l’esperança en el Senyor,
i ell, inclinant-se cap a mi,
ha escoltat el meu clam.
M’ha tret de la fossa profunda,
del llot i del fangar.
Ha plantat els meus peus sobre la roca
i m’hi sento segur.
Tu m’has dit a cau d’orella
que no vols oblacions ni sacrificis,
que no demanes holocaust ni expiació.
Per això et dic: «Déu meu, vull fer la teva voluntat:
guardo la teva llei al fons del cor.»
Senyor, no apartis la teva misericòrdia;
que el teu amor fidel em guardi sempre.
Ets tu qui m’ajuda i m’allibera.
Et donem gràcies, Senyor,
perquè ens has cridat a seguir-te
dins d’una història concreta
i amb altres germans i germanes també concrets.
GRÀCIES, SENYOR!
Perquè ens vols tal com som:
petits, febles, oberts,…
Perquè Tu ens necessites,
com també nosaltres a Tu,
per construir el teu Regne d’Amor, de Pau, de Justícia.
GRÀCIES, SENYOR!
Perquè ens ajudes sempre a fiar-nos de Tu.
Perquè ens ajudes a ser sensibles i propers als altres.
Perquè ens ajudes a obrir els nostres cors al necessitat.
Perquè el nostre desig és apropar-nos al germà.
GRÀCIES, SENYOR!
