Jn 20, 19-23
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.»
A l’evangeli de Joan l’Esperit juga un paper molt important. Es parla d’ell com el do que ve de Déu i que omple el cor dels deixebles, com el consol i el defensor que Jesús enviarà després de la seva mort i resurrecció. Jesús mateix està ple de l’Esperit des del principi, i per això Déu es revela en ell. Per poder entrar en el Regne de Déus s’ha de néixer de l’Esperit, s’ha de renéixer a una vida nova. L’Esperit mateix és com el vent, que s’escolta sense que ningú el vegi, que es mou sense que ningú el controli ni el pugui tancar.
En aquest fragment de l’evangeli que acabem de llegir, Jesús regala als deixebles:
– La seva presència, que produeix en ells un primer efecte, l’alegria, que contrasta amb la por anterior. Amb ell ja no estem sols, amb la seva paraula i la seva presència els enemics demanen la seva força.
– La pau, la plenitud de la persona i de la comunitat, la vida oberta al futur, que és capaç de desatansar portes i finestres per mirar al món amb ulls confiats. La pau no és l’absència de conflicte, sinó la capacitat interior de confiar en que Déu segueix guiant la història encara que no ho sembli. La pau de Jesús, repetida dues vegades, les transformarà per dins.
– La missió, la mateixa que Jesús ja tenia i que ells havien compartit. Jesús no necessita explicar-se-la, ells ja havien vist què feia, com vivia, què anunciava, com es sacrificava pels altres, com estimava al món fins a l’extrem. Al principi no sabien perquè feia tot allò Jesús, fins que van comprendre que era la missió que el Pare li havia encomanat. Ara Jesús ressuscitat, donant de pau i alegria, els hi dóna a ells la seva mateixa missió.
– L’Esperit Sant, aquest alè damunt d’ells que els hi dóna vida, que els salva.
– I per últim, el perdó dels pecats, és a dir, la renovació interior de l’ésser humà.
Com creus que l’Esperit actua en tu? Et sents acompanyat per Déu?
Senyor, beneeix les meves mans
perquè siguin delicades i sàpiguen prendre
sense mai agafar,
que sàpiguen donar sense calcular
i tinguin la força de beneir i consolar.
Senyor, beneeix els meus ulls
perquè sàpiguen veure la necessitat
i no oblidin mai el que a ningú enlluerna;
que vegin darrere la superfície
per a què els altres se sentin feliços
per la meva manera de mirar-los.
Senyor, beneeix les meves oïdes
perquè sàpiguen sentir la teva veu
i percebin molt clarament
el crit dels afligits;
que sàpiguen quedar-se sords
al soroll inútil i la xerrameca,
però no a les veus que criden
i demanen que les sentin i comprenguin
encara que torbin la meva comoditat.
Senyor, beneeix la meva boca
perquè doni testimoni de Tu
i no digui res que fereixi o destrueixi;
que només pronunciï paraules que alleugin,
que mai traeixi confidències i secrets,
que aconsegueixi despertar somriures.
Senyor, beneeix el meu cor
perquè sigui temple viu del teu Esperit
i sàpiga ser escalfor i refugi;
que sigui generós a perdonar i comprendre
i aprengui a compartir dolor i alegria
amb un gran amor.
Déu meu, que puguis disposar de mi
amb tot el que sóc, amb tot el que tinc.
Sabine Naegeli
“Deixa’l fer” (Xirat)
https://www.youtube.com/watch?v=MurxEtCgj9U
Una música que sona,
és un vent que bufa fort. És un gran do.
Sents com el teu cor esclata.
Sents com tot et va millor.
L’Esperit ha fet que ara,
tingui sentit mirar al cel.
No estàs pas sol.
Som església que camina
per a donar més vida al món.
Deixa’l fer, deixa’l volar
trenca les pors que t’impedeixen
seguir cantant, seguir lluitant
deixa’l fer, l’Esperit és amb tu.
Els peus han de tocar a terra,
però el teu cor s’ha d’arriscar.
És el camí.
Obre els ulls al que t’envolta.
És el món que està esperant.
Deixa’l fer.
