Avui celebrem la solemnitat de la Mare de Déu. L’evangeli d’avui s’emmarca en el naixement  de Jesús. L’escena general contrasta amb l’altre naixement que ens presenta l’evangelista:  d’una banda, Joan neix en un ambient familiar, entre els veïns i amics de la família, enmig de l’alegria y de la festa compartida; en canvi, el naixement de Jesús es produeix en el silenci i la  soledat de la nit, en un ambient humil (un pessebre). I només uns pastors, que es trobaven cuidant el ramat per la nit, són els testimonis del que acaba de passar…

Aquest contrast ens pot suggerir el següent: Déu es fa present en els moments forts de la vida (el naixement de Joan és un gran esdeveniment en la vida de la família i del veïnatge, recorda que el seu pare s’havia quedat mut i en aquell moment va tornar a parlar), però també en el més senzill i quotidià (els pastors es trobaven passant una nit més cuidant el seu ramat). I és en aquesta senzillesa i quotidianitat on l’experiència és més forta…

A la meva vida… Déu es fa present en els recessos, els exercicis espirituals, les trobades juvenils, experiències fortes.

Però, descobreixo també Déu en els moments ordinaris de la vida, en tot allò que no té importància?

Fixem-nos-hi en Maria. L’evangeli ens diu que “ho guardava tot en el seu cor, i ho tenia molt present”. Què passava dins el seu cor en aquells moments? Segurament recordarà aquell moment que va saber que s’havia quedat en estat, les dificultades que havia viscut per aquesta situació (si Josep la repudiava o no), el goig de sentir-se confirmada en visitar a Elisabet, les circumstàncies en que havia nascut el seu fill…

I també ens podem fixar en els pastors. Després de l’experiència d’aquella nit, “retornaren tot donant glòria i lloança a Déu”, com a testimonis del que havia succeït.

Maria i els pastors ens recorden les dues actituds bàsiques del creient: la interiorització del que s’ha viscut, tot veient-hi a Déu; el testimoniatge i la proclamació del que hem experimentat en apropar-nos a Déu. Això ens convida a reflexionar en la nostra vida com a creients:

Anem guardant el que ens succeeix, el que fa olor a Déu, dins el nostre cor? Ens deixem interpel·lar per aquesta experiència i , alhora, com els pastors, deixem que es manifesti en la nostra vida?

Explicació de la icona

Aquesta icona de la Verge és d’origen grec, de l’escola bizantina macedònia (s. XII).

• El primer que crida l’atenció de la figura de Maria és la seva bellesa, completament distinta dels cànons occidentals.
  1. Potser, el seu poder d’atracció es centra en la seva morada.
  2. És un exemple del sentit espiritual, no sensual, de la iconografia oriental.
• Per això el nen Jesús no és un nen més per la seva estatura. Està revestit amb el hymatión, la túnica d’adult, de color daurat, signe de divinitat; té rostre d’adult. No és el nen qui està representat, sinó el Fill.
• Crida també l’atenció el gest afectuós que li dedica a la seva mare. Ell és la tendresa d’aquesta icona.
• María està vestida amb el maphorión, el mantell que la cobreix pel cap. Les estrelles que porta, una al cap i l’altra al pit, són signe de la virginitat.

Per pregar:

Prepara’t per a la pregària: atura’t i seu, respira i recobreix el teu cor de senzillesa,… Demana avui, amb l’esperit de la pregària, el do de l’amor a Maria…

OBSERVA: atura’t, sense presses, i contempla la imatge de la icona… En silenci, sense intenció de comprendre res i amb ganes de viure molt… Dedica un temps generós a deixar-te mirar per Maria…

RECONEIX: recorda algunes coses de l’explicació de la icona i contempla-les en la imatge… Recorda que el seu nom, la Verge de la Tendresa, no prové d’ella, sinó de Jesús… Contempla ara l’amor tendre del fill envers la mare…

INTERPRETA: “Aquí tens a la teva mare… i des d’aquell  moment, el deixeble l’acollí a casa seva” (Jn 19, 27). Mira la icona repetint les paraules… “Aquí tens la teva mare…” També la icona sembla suggerir que és la mare la que ens presenta el fill i ens diu: Aquí tens el teu Salvador… el teu Mestre… el teu Amic… Vés completant la frase i posa-hi las paraules en boca de Maria…

SENTIR: Torna a contemplar en silenci la icona… Deixa’t mirar per Maria… i sent la mirada que t’arriba al cor… deixa’t portar per l’abraçada del nen envers la Mare…

APLICAR a la VIDA: Maria vol entrar en la teva vida… deixa-li un forat, fes-li espai a la seva mirada tendra… demana a Déu poder estimar-la com ho fa Jesús en la icona, amb tendresa…

Dóna gràcies a Maria per ser-hi present i poder comptar amb ella… Dóna gràcies pel diàleg amb la icona i per l’estona de pregària… i surt, ben poc a poc.

(Adaptatde ALVEAR, José Mª; Ante Ti. El camino de la oración. PPC 2009)

Pere Casaldàliga ens regala aquest poema dedicat a Maria. Perquè el seu nom ens recorda que la pobresa remou les entranyes de Déu, que la promesa de Déu s’encarna dins el seu si, el regne creix en el seu interior…

Dir el teu nom, Maria,

és dir que la Pobresa

compra els ulls de Déu.

Dir el teu nom, Maria,

és dir que la Promesa

te gust a llet de dona.

Dir el teu nom, Maria,

és dir que la nostra carn

vesteix el silenci del Verb.

Dir el teu nom, Maria,

és dir que el Regne ve

caminant amb la Història.

Dir el teu nom, Maria,

es dir sí davant la Creu

i a les flames de l’Esperit.

Dir el teu nom, Maria,

és dir que qualsevol nom

pot estar ple de Gràcia.

Dir el teu nom, Maria,

és dir que tota la sort

pot ser també la Seva Pasqua.

Dir el teu nom, Maria,

és dir-te tota Seva,

Causa de la Nostra Alegria.

                           Pere Casaldàliga