Mt 13,44-52
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.» En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por.» Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts.
Ens convidem a reparar en l’última frase de l’evangeli d’aquesta setmana “No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts.”
És freqüent que Jesús prohibeixi revelar la seva identitat o divulgar els fets extraordinaris que realitza (Mc 1,25.34; 3,12; 5,43; 7,24.36; 8,30; 9,9.30). És qüestió de pedagogia: l’única manera d’entendre a Jesús és fer camí, fer procés amb ell. Passar per on el pansa. Si el deixeble passa, amb Jesús, per on hi ha sofriment i patir dels pobres, si passa amb Jesús per la creu, li acollirà la Resurrecció. Has de viure-ho, no escoltar-ho. És important tenir en compte aquesta experiència de Jesús i veure que manera avui dia la presència de Crist es manifesta al mig la Missió, com reconèixer la seva presència en mitjana de la tasca, enmig dels problemes, les angoixes, les alegries, etc. Ell està enmig de nosaltres tots els dies, perquè així ho ha promès, la seva glòria resplendeix en el quefer quotidià i es fa visible a través de l’acció evangelitzadora de cadascun dels seus deixebles i deixebles.
Així és que plantegem la reflexió des d’aquest punt de l’Evangeli:
Si m’identifico amb algun dels personatges que apareixen avui en l’Evangeli… sóc dels quals viuen aquesta Identificació de Jesús com a Fill de Déu, sóc testimoniatge d’aquesta Transfiguració? Sóc dels quals reben el Missatge d’uns altres que ho viuen? Viu de forma personal la Pasqua, la Resurrecció? Com és aquesta experiència?
Com deixar-te ser només Tu mateix,
sense reduir-te, sense manipular-te?
Com, creient en Tu, no proclamar-te
igual, major, millor que el Cristianisme?
Recol·lector de riscos i de dubtes,
desvetllador de tots els poders,
La teva carn i La teva veritat en creu, nues,
contradicció i pau, ets qui ets!
Jesús de Natzaret, fill i germà,
vivent en Déu i pa a la nostra mà,
camí i company de jornada,
Alliberador total de les nostres vides
que véns, al costat del mar, amb l’alborada,
les brases i les nafres enceses.
Pere Casaldáliga (1986) “EL TIEMPO Y LA ESPERA” Ed. Sal Terrae, Santander
La litúrgia Bizantina canta en aquest dia
«En la muntanya et vas transfigurar, Crist Déu,
i els teus deixebles van contemplar la teva glòria,
quan podien comprendre-la.
Així, quan et veiessin crucificat, entendrien
que paties lliurement, i anunciarien al món
que Tu ets en veritat la resplendor del Pare».
