Mt 5,38-48
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que, als antics, els van dir: “Ull per ull, dent per dent.” Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí, porta-li mitja hora. Dona a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar. Ja sabeu que van dir: “Estima els altres”, però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d’extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial.»
La llei del Talió té per fonament la rancúnia i el desig de venjança. Però Jesús afirma que les relacions humanes no s’han de plantejar i viure mitjançant lleis o comportaments de revenja, sinó només a partir de la bondat, que sempre cerca el bé de l’altre i el millor per a la resta. Aquest principi ètic que proposa Jesús, anteposa sempre els interessos dels altres als propis interessos. Certament això representa una revolució de la convivència.
Per altra banda, estimar als vostres enemics, és la proposta que ens fa Jesús vers les relacions humanes, que exclou en absolut la violència. Els deixebles de Jesús tenim com a distintiu l’amor universal. Per altra banda, Jesús no vol les nostres intoleràncies, o les nostres capacitats de depreciar, jutjar, rebutjar i condemnar els altres. La bondat supera totes les diferències i venç tots els ressentiments.
- Com estem de revenges i d’estimació? Quina és la teva actitud general enfront les persones que no et cauen bé?
- Demana al Pare que t’ajudi a viure totes aquestes actituds de mediocritat. Demana-li amb fe la capacitat d’amor universal.
Posa’t davant la presència del Senyor…
Senyor, ens dius que cal estimar l’enemic i parar l’altra galta.
No sé si t’adones del que ens recomanes fer perquè realment és quelcom que trenca tota lògica i humanament resulta incomprensible.
Per què, doncs, aquesta obstinació Teva a fer-nos veure que només l’amor envers tothom, inclosos també aquells que ens volen mal, és el veritable antídot contra l’odi, la rancúnia i tota mena de violència?
Et demano Pare que m’ajudis a viure la capacitat d’amor universal que va viure el Teu fill Jesús.
Ajuda’m, Senyor, a adonar-me que “ull per ull i dent per dent” no porten més que a la destrucció de totes les coses.
Dóna’m força per a vèncer aquesta inèrcia humana que ens empeny a seguir allò que humanament sembla més normal, com és tornar-nos.
Omple’m de tota la generositat necessària per tal de saber i poder estimar fins a les darreres conseqüències.
SALM PER LA PREGARIA
Déu meu,
només la teva ajuda i la teva tendresa
poden guarir la meva ferida.
Només la teva benevolència i la teva generositat
poden enriquir la meva pobresa.
Res no calma la meva por fora del teu favor.
Res no m’aparta de la meva debilitat si no és la teva força.
El meu desig no s’apaivaga si no és amb la teva generositat.
Només tu pots satisfer la necessitat que tinc de tu.
Només la teva misericòrdia consola la meva tristesa.
Només la teva pietat dissipa la meva desgracia.
Només la teva alegria pot fondre la meva pena.
I res no em guareix, malalt com estic, si no és la teva cura.
Oh tu, que sadolles els qui en tu esperen,
últim recurs dels qui t’invoquen,
meta final d’aquells qui et cerquen,
suprem anhel dels qui et desitgen!
Oh protector dels sants, seguretat dels temorencs,
proveïdor dels necessitats, heretat dels desposseïts,
tresor dels desgraciats, socors dels amenaçats.
Tu, que satisfàs les necessitats dels pobres,
oh generós i misericordiós
Apaivaga el meu ésser amb la frescor dels teus dons,
vessa damunt meu els teus favors.
Sóc aquí, esperant, a la porta de la teva generositat,
exposat a l’alè de la teva benvolença, fixat en tu, pres de tu.
Ajuda’m, oh tu, que assisteixes a tots!
Déu meu, tingues pietat del teu servidor,
atorga-li l’abundància de les teves riqueses,
conserva’l sota la teva protecció.
Tu que ets bo, Tu que ets gran, Tu, el Misericordiós!
(í ben Husayn. Año 680)
