Mt 11, 25-30
En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment, no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera.»
Des d’on pretenc conèixer al Pare? On busco la presència de Déu en la meva vida?
Salm 131
Senyor, el meu cor no és ambiciós
ni són altius els meus ulls;
visc sense pretensions de grandeses
o de coses massa altes per a mi.
Jo em mantinc en pau,
tinc l’ànima serena.
Com un nen a la falda de la mare,
així se sent la meva ànima.
Israel, confia en el Senyor
ara i per tots els segles.
UNA DONA VIP
“Pare, avui vull alabar-te per les persones que fan més habitable el món, com Mohammad Yunus, que amb els seus microcrèdits ha fet possible la independència econòmica de milions de persones pobres, o Chema Caballero, que ha tret de l’infern de la guerra a milers i milers de nens-soldat. Però sobretot vull alabar-te pels qui fan habitable el món sense fer-se notar, com Paquita Gallego. Jo mateix a penes sé qui és. Vaig llegir que havien concedit la medalla d’or al Mèrit a la Feina a 27 mestresses de casa que mantenen amb el seu treball voluntari un menjador que ella –morta el 1986- havia posat en marxa a Leganés (Madrid) allà pels anys setanta. Es veu que, en un minúscul local de 50 metres quadrats mengen cada dia en diversos torns entre setanta i vuitanta persones “sense sostre”: els dilluns, olla barrejada; els dimarts, llenties; els dimecres, macarrons amb ou… tot amanit amb alegria i calor humà. Vaig voler conèixer la seva vida i vaig escriure “Paquita Gallego” en un cercador d’Internet però, per a la meva sorpresa, van sortir moltes notícies sobre una telenovel·la colombiana titulada “Jo amo a Paquita Gallego” i cap sobre la Paquita Gallego que jo buscava.
-No és estrany, fill meu, perquè vosaltres teniu una forma raríssima de valorar a les persones. Aixequeu estàtues a qui banyen de sang a tot un país i no doneu importància als qui es lliuren generosament als altres. Encara sort que després jo poso les coses al seu lloc. Havies d’haver vist la cara de sorpresa que va posar Paquita quan, a l’arribar aquí, el meu Fill la va fer passar per davant de moltes persones que ella creia importantíssimes, dient-li que ho havia merescut de sobres perquè, quan va tenir fam li va donar de menjar i a més li va posar una mica d’alegria a la seva vida.”
Luís González-Carvajal. Teólogo. Revista 21
