Mt 14, 13-21
Quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s’havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d’avançar, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el veieren, s’esveraren pensant que era una fantasma, i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida: «No tingueu por, que sóc jo.» Pere li digué: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua.» Jesús contestà: «Ja pots venir.» Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà on era Jesús. Però en adonar-se del vent que feia, s’acovardí i començà d’enfonsar-se. Llavors cridà: «Senyor, salveu-me.» A l’instant Jesús li donà la mà i li digué: «Quina poca fe! Per què dubtaves?» I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien: «Realment sou Fill de Déu.»
Déu em dóna la mà i em diu “Vine, no tinguis por”…
Sóc conscient que és Ell, Déu mateix en persona, que em demana col•laboració en el seu projecte per a tota la Humanitat?
Sóc conscient que l’èxit d’aquest projecte està garantit malgrat les dificultats?
Què és el que m’impedeix “posar-me a caminar sobre les aigües”?
Del Salm 84
Escolta què diu el Senyor:
Déu anuncia la pau
al seu poble i als qui l’estimen.
Però que no tornin a ser insensats!
Ell és a prop per salvar els seus fidels,
i la seva glòria habitarà al nostre país.
La fidelitat i l’amor es trobaran,
s’abraçaran la bondat i la pau;
la fidelitat germinarà de la terra
i la bondat guaitarà des del cel.
El Senyor donarà la pluja
i la nostra terra donarà el seu fruit.
La bondat anirà al seu davant,
encaminarà les seves petjades.
Senyor, fes-nos veure el teu amor
i dóna’ns la teva salvació!
M’agrada la gent que vibra, que no cal empènyer-la,
que no cal dir-li que faci les coses,
sinó que sap el que cal fer i que ho fa en menys temps d’allò esperat.
M’agrada la gent amb capacitat per mesurar les conseqüències de les seves accions, la gent que no deixa les solucions a l’atzar.
M’agrada la gent estricta amb la seva gent i amb ella mateixa,
però que no perd de vista que som humans i ens podem equivocar.
M’agrada la gent que pensa que el treball en equip, entre amics,
produeix més que els caòtics esforços individuals.
M’agrada la gent que sap la importància de l’alegria.
M’agrada la gent sincera i franca, capaç d’oposar-se amb arguments serens i raonables.
M’agrada la gent de criteri, la que no s’avergonyeix de reconèixer
que no sap alguna cosa o que es va equivocar.
M’agrada la gent que a l’acceptar els seus errors, s’esforça genuïnament per no tornar a cometre’ls.
M’agrada la gent capaç de criticar-me constructivament i de cara; a aquests els anomeno els meus amics.
M’agrada la gent fidel i persistent, que no mor quan es tracta d’aconseguir objectius i idees.
M’agrada la gent que treballa per resultats.
Amb gent com aquesta, em comprometo al que sigui, ja que em dono per bé pagat, havent tingut aquesta gent al meu costat.
Mario Benedetti
