Mt 13,1-23
Aquell dia, Jesús sortí de casa i s’assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d’ell, que pujà a una barca i s’hi assegué. Tota la gent es quedà vora l’aigua i ell els parlà llargament en paràboles. Digué: «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però com que no tenia arrels, quan sortí el sol, amb la calor s’assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l’ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tingui orelles, que ho senti.» [Els deixebles s’acostaren i li preguntaren: «Per què els parleu en paràboles?» Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més i tindran a vessar; però als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda. Jo els parlo en paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res, i tot i sentir-hi, no senten ni entenen res. En el cas d’ells es compleix aquella profecia d’Isaïes que deia: “Per més que escolteu, no entendreu res, per més que mireu, no veureu res. El cor d’aquest poble s’ha fet insensible, s’ha tornat dur d’orella i s’ha tapat els ulls, no fos cas que si els seus ulls hi veien, les seves orelles hi sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertissin, i jo els retornés la salut.” Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i de poder sentir. Us ho dic amb tota veritat: Molts profetes i justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, desitjaven sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren. »Escolteu, doncs, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador: la llavor sembrada arran del camí vol dir que a tots aquells que escolten la predicació del Regne però no l’entenen, el Maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors. »La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació del Regne així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d’ells, i tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la Paraula que havien rebut, sucumbeixen de seguida. »La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l’ofeguen i no dóna fruit. »La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne i l’han entesa, i per això dóna fruit: o cent, o seixanta, o trenta.»]
Quins moments de la meva vida són els que “han donat fruit”?
En recordo un, el porto al present i sento com el Sembrador ha estat present amb les seves atencions i com jo he treballat la meva terra per arribar a terra bona!
Del Salm 64
Déu, salvador nostre,
tu ens respons amb prodigis de bondat;
ets l’esperança de tota la terra
i de tots els homes.
Vetlles per la terra i la regues,
l’enriqueixes a mans plenes.
Ajuda’ns a que la teva paraula
s’endinsi dins nostre
i siguem llavor que germina per donar fruit.
“SI ME NOMBRAS” (Ana Belén)
https://www.youtube.com/watch?v=DDb44LS-BAE
Sé que existo si me nombras tú.
Sé que alumbro si me das tu luz.
Que si esperas llegaré puntual.
Si no llegas yo te espero igual.
Que por tu piel me pongo a caminar
En cada despertar.
Que si pides doy, si me llamas voy,
Trenzas mi voluntad.
Sé que puedo si me lo juras tú.
Sin tu cara siempre me sale cruz.
Si me sonríes vuelo, si te arrodillas creo,
Si tú tropiezas yo caeré.
Si me perdonas nazco, si creces yo te alcanzo
Y si me olvidas moriré.
Sé que existo si me nombras tú,
Que si lloras cargo con tu cruz.
Si me rindo es que no oí tu voz.
Si te duele me desangro yo.
Que por tu piel comienzo a caminar
En cada despertar,
Que si pides doy, si me llamas voy,
Trenzas mi voluntad.
Sé que existo si me nombras tú,
Que sin ti seré nadie en la multitud.
Que sin ti seré nadie en la multitud.
Si me sonríes vuelo, si te arrodillas creo,
Si tú tropiezas yo caeré.
Si me perdonas nazco, si creces yo te alcanzo
Y si me olvidas moriré.
