Mt 13,1-23
En aquells temps, Jesús proposà a la gent aquesta altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un home que havia sembrat bona llavor al seu camp, però a la nit, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, sembrà jull enmig del blat i se n’anà. Quan el sembrat hagué crescut i s’espigà, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren: “No era bona, la llavor que vau sembrar al vostre camp? Com és, doncs, que hi ha jull?” Ell els respongué: “Això ho ha fet algú que em vol mal.” Els mossos li digueren: “Voleu que anem a collir-lo?” Ell els diu: “No ho feu pas: si collíeu el jull, potser arrencaríeu també el blat. Deixeu que creixin junts fins a l’hora de la sega i llavors diré als segadors: ‘colliu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; després colliu el blat i porteu-lo al meu graner’.”»
[Els proposà encara una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: és la més petita de totes les llavors, però, a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses i arriba a ser com un arbre, tant, que els ocells hi van per ajocar-se a les seves branques.»
Els digué també una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb el llevat, que una dona amaga dintre la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat.»
Tot això Jesús ho digué a la gent en paràboles i no els deia res sense paràboles. Així es complia allò que havia anunciat el profeta: «Els meus llavis parlaran en paràboles, exposaré coses que han estat secretes des de la creació del món.»
Llavors, deixà la gent i se n’anà a casa. Els deixebles anaren a demanar-li que els expliqués la paràbola del jull sembrat en el camp. Ell els digué: «El qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home. El camp és el món. La bona llavor són els del Regne. El jull són els del Maligne. L’enemic que els ha sembrat és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. Així com cullen el jull i el cremen, passarà igual a la fi del món: el Fill de l’home enviarà els seus àngels, recolliran del seu Regne tots els escandalosos i els qui obren el mal, i els llençaran al forn encès; allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Llavors els justos, en el Regne del seu Pare, resplendiran com el sol. »Qui tingui orelles, que ho senti.»]
Déu “emmagatzemarà” tot el bé que hi ha en la meva vida, és això el que acull, el que considera valuós. Malgrat el jull que troba en la meva vida.
I jo? Sóc capaç de valorar allò bo dels meus germans?
Deixo créixer a qui em trobo en el meu camí per reconèixer el “blat” de la seva persona?
Del Salm 85
Ensenya’m la teva ruta, Senyor,
que m’encamini en la teva veritat;
que el meu cor tot sencer veneri el teu nom.
Et lloaré, Senyor, Déu meu, amb tot el cor,
glorificaré per sempre el teu nom:
«L’amor que em tens és molt gran,
m’has salvat de la terra dels morts.»
Veig els meus dubtes i treballs.
Les veig en aquest calze i aquest pa.
La vida fins ara era fàcil.
Des d’aquest moment comencem a lluitar.
Tota la meva alegria i esperança
les veig en aquest calze i aquest pa.
I al germà que està al meu costat
li he donat la mà i comencem a lluitar.
Sempre que mengem d’aquesta taula
la nostra vida ha de canviar.
Hem de seguir el teu camí,
malgrat que hi hagi dies de foscor.
Hem de trobar-te entre els pobres
en els que es lliuren per amor
en els que reparteixen justícia
doncs a prop seu es pot sentir la teva veu.
