En aquell temps, els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora, i li enviaren alguns dels seus i dels partidaris d’Herodes a dir-li: «Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, i que ensenyeu de debò els camins de Déu, sense miraments per ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per complaure els homes. Digueu-nos, doncs, què en penseu, d’això?: És lícit o no, de pagar tribut al Cèsar?» Jesús, que s’havia adonat de la seva malícia, els respongué: «Hipòcrites, per què proveu de comprometre’m? Ensenyeu-me la moneda del tribut.» Ells li ensenyaren una moneda romana, i Jesús els preguntà: «De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?» Li diuen: «Del Cèsar.» Jesús els respon: «Doncs, retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu.»
El meu interès està centrat en el Regne de Déu?
La meva vida, les meves accions… estan orientades a la seva construcció?
Dono a Déu tot el que és de Déu?
guarda en el cor els meus preceptes:
gaudiràs de llarga vida,
dies i anys de prosperitat.
No perdis l’amor ni la fidelitat:
lliga-te-les al coll,
grava-te-les al cor,
i aconseguiràs favor i estima
tant de Déu com dels homes.
(Pr 3, 1-4)
però és el que goso demanar-te avui:
que Déu i el Regne siguin el meu valor absolut.
I goso també demanar-te per la teva Església:
que allà on sigui present no s’aliï amb cap poder temporal,
que superi els partidismes,
que pugui ser lliure per construir el Regne
i per anunciar la Bona Notícia als més desemparats.
