La seva és una espera activa. La persona no perd mai la seva dignitat. Encara que amb un context advers, intenten sortir del cercle de la marginació on es troben i agraeixen qualsevol ajuda. Reconeixen els dons que reben. I actuen. Denuncien i volen canviar la seva situació.
I nosaltres, ens creiem els més dignes per entrar en el Regne? Com mirem a aquells que ens demanen ajuda al metro, al carrer? Els jutgem? O donem gràcies a Déu pel nostre benestar? Encara ens queda molt per aprendre!
Demanem al Pare la senzillesa de vida per veure quantes coses ens sobren a la nostra vida.
A tu, Senyor, elevo la meva ànima.
Fes que conegui, Senyor, les teves rutes,
ensenya’m els teus camins.
Encamina’m amb la teva veritat, instrueix-me,
perquè tu ets el Déu que em salves.
A cada moment espero en tu.
Comprovem si és cert que l’estimem,
mirem-nos per dins una mica.
Hi ha coses penjades que a ell li fan mal
freguem el terra i obrim les portes!
Esborrem els noms de la llista negra,
posem els enemics damunt del prestatge,
invitem-los a un plat de sopa.
Toquem les flautes dels ximples, dels senzills.
Que Déu es trobi a gust si baixa.
Gloria Fuertes