En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivessin, i se n’anà del país. Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar; a un altre, el van matar; a un altre el van treure a cops de pedra. Ell envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual. Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el respectarien. Però ells, en veure’l, es digueren: «Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem l’heretat.» I l’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan torni l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?» Li responen: «Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema.» Jesús els diu: «No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: «La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen»? Per això us dic que el regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar.»
Pensem avui seriosament en les paraules finals de l’evangeli: “Per això, us dic que us serà pres el Regne de Déu i serà donat a un poble que el faci fructificar”.
¿Accepto la persona i la paraula de Jesús amb totes les conseqüències? ¿O em conformo amb ser “legal”, amb complir?
¿Sóc conscient que els “fruits” que em demana Jesús són insuficients si no em deixo transformar per Ell?
Déu de l’univers, renova’ns,
fes-nos veure la claror de la teva mirada
i serem salvats.
del poble que cuides, pel qual et desvius i en el qual confies…
I no sempre responc a la teva confiança,
no sempre accepto la teva persona amb totes les conseqüències.
Em poso ara en la teva presència,
et demano que em perdonis,
que accepti que em vagis transformant,
que accepti la teva persona i que no me n’allunyi…
Fes, Senyor, que valori el Regne i que ajudi a què fructifiqui.