El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.» Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
Anaren a la mort, i no el trobaren.
Buscaren entre els difunts, entre la tenebra dels que ja no hi són, s’esforçaren rebuscant-lo en el NO de l’univers. Però allí no estava.
Déu està en el SÍ. En el SÍ a la Vida, en el SÍ a l’Amor, en el SÍ al sentit ocult i desconegut d’aquest patiment teu. Déu habita el SÍ, Déu crea el SÍ, Déu és el SÍ sobre el que s’aferma la teva pròpia Vida.
Perquè no existeixes per casualitat. Perquè no has vingut al món com una coincidència. Perquè no estàs aquí com un descuit. La teva Vida té sentit, sí. La teva vida ha estat volguda des de sempre, sí. Els teus problemes et porten endavant, sí. El teu camí està sembrat de dificultats, perquè aprenguis a superar-les, i d’amor, perquè puguis entregar-te als altres. Sí.
Lloeu el Senyor, tots els pobles;
glorifiqueu-lo, totes les nacions:
el seu amor per nosaltres és immens,
la fidelitat del Senyor durarà sempre.
Al·leluia!
Música: El Canto del Loco
Sortir de les nostres pors i obrir-nos a la vida. Confiant en Tu…
Y poco a poco yo le planto cara al miedo
Quité cobarde, por «yo quiero, puedo hacerlo»
Y confiar, y salir de mí escondite así sin más
Estar tan solo y no gustarme fue el lamento
El lado fácil de perderme hasta el respeto
Y yo soy más, no soy solo un comentario
¡Valgo más!!!
Y al despertar, la vida me regala otro color
La vida que es igual que una canción
¡Tan llena de recuerdos y de voz!!
La vida es esto a pesar de mis complejos
Quererme a muerte y poder querer al resto
Respirar, que me salga desde dentro y de verdad
Que ser feliz es solo un sueño un falso invento
Que solo existe poder serlo por momentos
Nada más, que es la vida es lo más grande
¡Es la verdad!!!
Y al despertar, la vida me regala otro color
La vida que es igual que una canción
¡Tan llena de recuerdos y de voz!!
Y al caminar la vida que me enseña lo que soy
La vida que devuelve lo que doy,
¡La vida que me indica donde voy!!
Y poco a poco yo le planto cara al miedo.
