Marc ens presenta en aquests fragment el projecte de vida de Jesús: l’anunci de que el Regne de Déu és a prop. Per tal que aquest regnat s’estengui, fa la crida a donar una resposta: tenir fe en aquesta bona notícia i convertir-se, tornar a mirar el món amb els ulls de Déu. És una crida a construir la societat i la vida que Déu vol. Però, com ja sabem, canviar el món passa pel fet que canviem nosaltres primer, la forma de mirar i entendre la vida.
A aquest anunci s’uneix la crida dels primers deixebles. Aquest canvi, que Jesús predica amb paraules i amb la seva vida, es manifesta en el text amb el canvi de professió d’aquests homes, amb les renúncies que fan en optar per aquesta forma de vida. D’aquesta manera, l’evangelista ens vol recordar que la conversió al Regne de Déu condueix al seguiment i al fet d’esdevenir deixebles. A les dues coses a la vegada: seguir Jesús implica també aprendre a viure com ell.
Com a cristià, seguidor i deixeble de Jesús…
A aquest anunci s’uneix la crida dels primers deixebles. Aquest canvi, que Jesús predica amb paraules i amb la seva vida, es manifesta en el text amb el canvi de professió d’aquests homes, amb les renúncies que fan en optar per aquesta forma de vida. D’aquesta manera, l’evangelista ens vol recordar que la conversió al Regne de Déu condueix al seguiment i al fet d’esdevenir deixebles. A les dues coses a la vegada: seguir Jesús implica també aprendre a viure com ell.
Com a cristià, seguidor i deixeble de Jesús…
Miro la vida, la societat, les relacions,… des de l’òptica de Déu?
He canviat en la meva vida coses por aquest projecte?
En què es nota que sóc deixeble i seguidor de Jesús?
M’he tret de sobre totes les passions, des que em vaig ajuntar amb Crist, i ja no m’atreu res del que és agradable i busquen els altres: no m’atreu la riquesa, que t’enlaira i et venç; ni els plaers del ventre o l’embriaguesa, mare de l’arrogància; ni els vestits suaus i vaporosos, ni l’esplendor i la gràcia de les gemmes, ni la fama seductora, ni el perfum afemellat, ni els aplaudiments de la gent i del teatre, que des de fa molt de temps havíem lliurat a qui els volgués. No m’atreu res del que té origen en la pecaminosa degustació que ens ha portat a la ruïna. En canvi, reconec la gran beneiteria dels que es deixen dominar per aquestes coses i permeten que la noblesa de la seva ànima sigui aniquilada per aquestes mesquineses; tots ells es lliuren a realitats fugaces com si fossin realitats estables i duradores.
(Gregori Naciancè, Lloança de Sant Cebrià, 3)
El següent curt ens presenta una història d’amor molt especial. Un home gran, sacerdot, ens explica la seva història des que era un jove normal, amb el seu treball, els seus amics,… i descobreix la crida de Jesús en la seva vida per tal de ser un regal de Déu al món. Tot i que ens presenti un sacerdot, això no és cosa de capellans i monges, sinó de tots els qui creiem i seguim Jesús. Un dia, nosaltres també podem sentir aquesta crida, i continuem sentint-la avui davant realitats noves.
