Tal com va fer Joan, nosaltres tampoc ens hem de considerar la llum del món, nosaltres som llum, a nosaltres se’ns encarrega ser testimonis de la llum enmig de la foscor, enmig del desert, enmig d’un món que no veu o no vol veure, un món molts cops desconcertat i que va a les palpentes.
Certament, que avui també es pot dir amb tota claredat, «enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu», o aquell que no voleu conèixer, perquè la nostra societat no sap reconèixer els signes de la presència del Salvador en la nostra història.
Els cristians cal que siguem testimonis de Crist en la nostra història, no ens hem de deixar “domesticar” ni pels poderosos ni per les modes ni per les estadístiques ni els percentatges, hem de donar testimoni d’allò que vol Crist, anunciar el seu missatge, i si cal, denunciar el que és contrari als drets humans i al projecte salvador de Déu.
Senyor,
feliç el poble que t’aclama:
caminarà a la llum de la teva mirada,
celebrarà el teu nom tot el dia,
es gloriarà de la teva bondat.
De tu ve la glòria del nostre poder;
perquè ens estimes, podem alçar el front.
Protegeix-nos sempre, Senyor!
“Per mi és essencial de posseir la serenor interior de la pregària, per a escoltar el silenci de Déu que ens parla en la nostra vida personal i a través de la història del nostre temps, de la força de l’amor. És a causa d’aquesta fe en Crist i en els homes que podem aportar la nostra humil participació a la construcció d’un món més just i més humà. Tinc interès a dir-ho amb força: aquest món és possible.»
