En aquell temps, digué Jesús a Nicodem: «Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna. Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. Déu els ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s’han estimat més la foscor que la llum. És que no es comportaven com cal. Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum descobriria com són les seves obres. Però els qui viuen d’acord amb la veritat sí que busquen la plena llum i que tothom vegi què fan, ja que ho fan segons Déu.»
Podríem revisar com són les nostres relacions amb els altres…
Respecten el temple de Déu? Quin sentit donen a la meva vida?
Ple d’ombres i de llums enmig d’un món de bojos.
Les meves ombres… ajuda’m a que siguin llums.
Només amb Tu serè millor cada dia.
Les meves llums… te les agraeixo.
Gràcies a elles puc il·luminar als altres.
Com costa perdonar… i més quan t’has de perdonar a tu mateix…
Perdóname por todos mis errores,
por mis mil contradicciones,
por las puertas que crucé.
Discúlpame, por quererte igual que antes
y por no poder callarme ni siquiera hoy lo haré.
Hay, demasiados corazones sin consuelo,
es demasiado frío éste momento
cuando siento que te pierdo.
Entiéndeme, con todas mis locuras
fueron la mitad más una
de las que te he visto hacer.
Discúlpame, si te duele lo que veo
demasiados buitres negros,
tú eres demasiado bueno para ellos,
tú eres demasiado bueno para ellos.
Hay, demasiados corazones sin consuelo,
es demasiado frío éste momento
cuando siento que te pierdo.
Hay demasiados corazones sin consuelo,
es demasiado frío éste momento ohhh
Ha hay demasiado corazones sin consuelo,
es demasiado frío éste momento
cuando siento que te pierdo.