En aquell temps, alguns d’entre els grecs que havien pujat a Jerusalem per adorar Déu en ocasió de la festa, anaren a trobar Felip, que era de Bet-Saida de Galilea, i li pregaven: «Senyor, voldríem veure Jesús.» Felip anà a dir-ho a Andreu i tots dos ho digueren a Jesús. Jesús els respongué: «Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat. Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus. »En aquests moments em sento torbat. Què he de dir? Pare, salveu-me d’aquesta hora? No, és per arribar en aquesta hora, que jo he vingut. Pare, glorifiqueu el vostre nom.» Una veu va dir del cel estant: «Ja l’he glorificat, però encara el glorificaré.» La gent que ho sentí deia que havia estat un tro; d’altres deien que un àngel li havia parlat. Jesús els digué: «No és per mi que s’ha sentit aquesta veu, és per vosaltres. Ara és el moment que aquest món serà condemnat. Ara el sobirà d’aquest món serà expulsat, i jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi.» Deia això indicant com havia de ser la seva mort.
El que faig, el que visc,… passa per aquesta mort del meu “jo”? Dóna vida als altres?
Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant;
vós que sou tan bo, esborreu les meves faltes;
renteu-me ben bé de les culpes,
purifiqueu-me dels pecats.
Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,
feu renéixer en mi un esperit ferm.
No em llenceu de la vostra presència,
ni em prengueu el vostre esperit sant.
Torneu-me el goig de la vostra salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.
Ensenyaré els vostres camins als pecadors,
i tornaran a vós els qui us han abandonat.
Lletra i música: Kairoi
Vinc davant teu cansat i amb dubtes, Senyor.
M’he oblidat que un dia Tu
em vares convidar a fer camí.
Vaig preocupat per tantes coses
i atrafegat amb tants afers;
la vida s’ha fet buida sense Tu,
no puc viure lluny del teu amor.
Dóna’m més fe, bon Déu,
desperta els meus sentits,
que vull sentir-te a prop cada dia,
per veure en tots, Senyor, la teva voluntat,
ja saps que et necessito per ser feliç.
Tu saps prou bé la meva història, amic,
ja la coneixes de fa temps,
et vull donar el que sóc i el que tinc.
Saps que sóc pobre i sóc dèbil,
però pren de mi el bo i millor,
ajuda’m a estimar com tu vas fer,
mostrant-me generós i coherent.
Que la teva bondat
transformi el que jo sóc,
que em faci més senzill cada dia.
Dóna’m més força avui per estimar el germà,
si vaig errat i em perdo torna per mi.
