En aquell temps, es presentà a Jesús un leprós, s’agenollà i li digué, suplicant-lo: «Si voleu, em podeu purificar.» Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué: «Sí que ho vull: queda pur.» A l’instant la lepra desaparegué i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d’anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir per la seva purificació el que Moisès havia ordenat i certificar que ja era pur. Però ell, així que se n’anà, començà de proclamar-ho davant la gent i de fer-ho conèixer pertot arreu, tant, que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles i havia de quedar-se a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu
Jesús sempre es compadeix del qui pateix… sap patir amb els qui pateixen i no pot quedar indiferent. Com és la mirada que tinc vers el que m’envolta? I vers a mi mateix?
“En tu, Senyor, m’emparo,
que no en tingui un desengany.
Treu-me del perill, tu que ets bo,
escolta’m, no triguis a alliberar-me;
sigues el meu castell inexpugnable,
la meva roca salvadora.
Senyor, jo t’invoco: que no en tingui un desengany.
Però que quedin decebuts els injustos
en el silenci de la terra dels morts;
que callin per sempre els llavis mentiders,
que parlen contra el just amb insolència,
desafiant i menyspreant.
Que n’és, de gran, la felicitat
que has reservat als teus fidels!
La dónes als qui s’emparen en tu,
i tothom ho pot veure.
Els amagues a la teva presència,
lluny de les intrigues humanes;
els aixoplugues a casa teva,
lluny dels atacs de males llengües.
Beneït sigui el Senyor.
És admirable l’amor que em té
dins la ciutat emmurallada.
Jo deia, veient-me perdut:
«M’has allunyat de la teva presència.»
Però tu has escoltat la meva súplica
quan implorava el teu auxili.
Estimeu el Senyor, els qui li sou fidels!
El Senyor guarda els qui creuen en ell,
però castiga els orgullosos sense plànyer-los.
Sigueu valents, tingueu coratge,
tots els qui espereu en el Senyor!
-Ah, sí? Quina és?
-Compassió, Com ja saps, és la capacitat de ficar-se en la pell del proïsme i de sentir amb l’altre el que ell sent.
-Sí, m’agrada. Però per què dius que és la millor?
-Perquè és l’única de les grans paraules per la qual no es fereix, no es tortura, no es captura i no es mata… Ans, evita tot això. Hi ha altres paraules molt belles: amor, llibertat, honor justícia… Però totes elles, absolutament totes poden ser manipulades, poden ser utilitzades com arma llancívola i causar víctimes. Per amor al seu Déu encenen els creuats les pires, i per aberrant amor maten els amants gelosos a les seves estimades. Els nobles maltracten i abusen bàrbarament els seus serfs en nom del seu suposat honor; la llibertat d’uns pot suposar presó i mort per a altres i, quant a la justícia, tots creuen tenir-la de la seva part, fins i tot els tirans més atroços . Només la compassió impedeix aquests excessos; és una idea que no pot imposar-se a sang i foc sobre altres, perquè t’obliga a fer justament el contrari, t’obliga a acostar-te als altres, a sentir-los i entendre’ls. La compassió és el nucli de com som de millor…
…Compassió: capacitat per sentir el sofriment de l’altre, la por de l’altre, la necessitat de l’altre. entesa profunda dels altres que només s’aconsegueix després d’haver entès el dolorpropi.”
(Diàleg entre Leola i Nyneve. “Historia del rey transparente”. Rosa Montero)
