VIURE A FONS | CICLE B – X DIUMENGE DE DURANT L’ANY

3 junio 2024

Mc 3,20-35

En aquell temps, Jesús entrà a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s’hi tanta gent que no els quedava temps ni de menjar. Quan els seus sentiren dir el que feia hi anaren per endur-se’l, perquè deien que havia perdut el seny. Per altra banda, els mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem deien que estava posseït per Beelzebul, i que treia els dimonis pel poder del rei dels dimonis. Jesús els cridà i els rebatia valent-se de paràboles. Els deia: «Com pot ser que Satanàs vulgui treure fora Satanàs? Si un reialme es divideix en faccions que lluiten les unes contra les altres no pot durar gaire temps. I si dins d’una família hi ha divisions, tampoc no pot durar. Igualment, si el regne de Satanàs s’ha dividit en faccions que lluiten entre elles ja no se sosté: no pot pas durar. A casa d’un guerrer valent ningú no pot penetrar-hi per prendre-li el que té sense encadenar-lo abans; només així li podrà saquejar la casa. Us ho dic amb tota veritat: Per més pecats que un home cometés i per més blasfèmies que proferís, Déu està disposat a perdonar-lo, però el qui injuria l’Esperit Sant, Déu no el perdonarà mai i sempre serà reu del seu pecat.» Jesús va fer aquesta afirmació perquè deien que tenia un esperit maligne. Després arribà la seva mare amb els seus familiars, i de fora estant el fan cridar. La gent que seia al voltant d’ell li diu: «La vostra mare i els vostres parents són aquí fora, que us volen veure.» Ell els respon: «Qui són la meva mare i els meus parents?» Llavors mirant els que seien tot al voltant, diu: «Aquests són la meva mare i els meus familiars: tothom qui compleix la voluntat de Déu és el meu parent, la meva parenta, la meva mare.»

Tots venim d’un mateix creador, d’un mateix Pare, per això tots estem units a Déu a través del Cos de Crist; l’Evangeli ens parla de fer la voluntat del Pare, estar atent als anomenats i seguir els plans que el ens dóna.

M’adono que tots venim pel mateix camí i del mateix Pare que és Déu i això ens identifica com a fills del mateix Déu ?,

Què és fer la voluntat del Pare ?,

Faig la voluntat del Pare o de vegades si i de vegades no ?,

Què m’impedeix fer la voluntat del Pare?

Senyor, jo tampoc vull donar importància al «què diran» ni vull deixar-me influenciar per l’ambient, malauradament cada vegada més allunyat de la teva veritat i del teu amor. No em deu interessar el grau de popularitat, ni la simpatia que el meu estil de vida pugui provocar en els altres. Jo només vull que el meu testimoni s’acosti a més persones al teu amor, per això dóna’m la llum per saber ser aquest imant, no per la meva vanaglòria, sinó únicament per la teva glòria, Senyor.
L’essència de ser cristià és ser capaç d’eixamplar les nostres relacions – de confiança, afecte, compromís, lleialtat, fidelitat, bondat, consideració, compassió, misericòrdia, bona voluntat, alè, suport, fortalesa, protecció – totes les qualitats que lliguen a les persones en amor mutu i en unitat.

Estimat Senyor, gràcies pel regal dels meus pares i la seva incansable amor i entrega. Gràcies per la santa mare de Jesús, que és també la meva mare. Una vella dita irlandès està sempre a prop del meu cor: «Som parents de Déu pel costat de la seva mare».