Mc 4, 26-34
En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Amb el regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat dintre les espigues. Llavors, quan el gra ja és a punt, se’n va a segar-lo, perquè ja ha arribat el temps de la sega.» Deia també: «A què podem comparar el regne de Déu? Quina paràbola li escauria? És com un gra de mostassa, la més petita de les llavors, però un cop sembrada, es posa a créixer i acaba més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells es poden ajocar a la seva ombra.» Jesús anunciava el regne de Déu amb moltes paràboles semblants, perquè la gent l’entengués segons les seves disposicions; no els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.
En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Amb el regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat dintre les espigues. Llavors, quan el gra ja és a punt, se’n va a segar-lo, perquè ja ha arribat el temps de la sega.» Deia també: «A què podem comparar el regne de Déu? Quina paràbola li escauria? És com un gra de mostassa, la més petita de les llavors, però un cop sembrada, es posa a créixer i acaba més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells es poden ajocar a la seva ombra.» Jesús anunciava el regne de Déu amb moltes paràboles semblants, perquè la gent l’entengués segons les seves disposicions; no els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.
El Regne és cridat a estendre’s i arribar a tothom.
No des de la magnificència, sinó des de la petitesa de les coses senzilles.
Més enllà dels èxits i fracassos humans la força vital del Regne de Déu creix progressivament des del silenci. Malgrat això trobem també la necessària participació dels homes i les dones reflectits a la paràbola en la figura de l’agricultor.
No des de la magnificència, sinó des de la petitesa de les coses senzilles.
Més enllà dels èxits i fracassos humans la força vital del Regne de Déu creix progressivament des del silenci. Malgrat això trobem també la necessària participació dels homes i les dones reflectits a la paràbola en la figura de l’agricultor.
Jesús, per a ajudar-vos en la vostra missió no heu pas escollit homes extraordinaris. Són persones del carrer, senzilles i obertes, capaces de comprendre i acollir la novetat del Regne de Déu, un regne d’amor i de solidaritat, on les persones ocupen el primer lloc.
Per a treballar amb vós només exigiu que creguem en l’amor de Déu i en la persona i que adoptem l’amor com a norma de comportament; ens demaneu un amor que allibera del mal i que perdona com Déu perdona; un amor que no té límits ni fronteres; un amor que està disposat a donar la vida.
Aquí em teniu; sóc feble, però tinc bona voluntat. Ajudeu-me a acceptar la vostra bona nova i a anunciar, amb senzillesa i generositat, el Regne de Déu als germans, perquè tots visquin d’acord amb el que són.
Per a treballar amb vós només exigiu que creguem en l’amor de Déu i en la persona i que adoptem l’amor com a norma de comportament; ens demaneu un amor que allibera del mal i que perdona com Déu perdona; un amor que no té límits ni fronteres; un amor que està disposat a donar la vida.
Aquí em teniu; sóc feble, però tinc bona voluntat. Ajudeu-me a acceptar la vostra bona nova i a anunciar, amb senzillesa i generositat, el Regne de Déu als germans, perquè tots visquin d’acord amb el que són.
En un poblet recòndit de l’Índia, on gairebé no es coneixen les fruites, un nen va fer un encàrrec a una senyora. Aquesta, com a pagament, li va regalar un preciós raïm. El noi va acaronar el raïm entre les seves mans. Aquella tarda calorosa, què bé li venia aquest raïm! Però el nen va pensar: “el meu pare està treballant al camp i estarà cansat i assedegat. Li portaré a ell el raïm”. El pare el va rebre amb molta alegria, però va pensar: “el guardaré per a la meva filla quan em porti el berenar. Ella està sense gana i potser se les menja de gust”. Quan la noia va rebre el raïm de mans del seu pare, va cridar de felicitat. Però de tornada a casa, durant el trajecte, va pensar:”guardaré aquest raïm per a la meva mare, la pobra estarà cansada… i gairebé no pot permetre’s menjar fruita” Aquella nit, quan tota la família va acabar de sopar, la mare va anunciar: “tinc una sorpresa de postres…!”. I va posar sobre la taula aquell preciós raïm que ningú havia menjat durant el dia.
José Carlos Bermejo “Regálame más cuentos con salud”
