En aquell temps, Jesús arribà en barca de l’altra riba del llac, molta gent es reuní al seu voltant, i es quedà vora l’aigua. Mentrestant, arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu se li llença als peus i, suplicant-lo amb tota l’ànima, li diu: «La meva filleta s’està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé i no es mori.» Jesús se n’anà amb ell, i el seguia molta gent. [Hi havia una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia consultat molts metges, que l’havien fet sofrir molt, i s’hi havia gastat tot el que tenia. No va millorar gens, sinó que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li acostà per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, perquè pensava: «Encara que li toqui només la roba que porta, ja em posaré bona.» A l’instant se li estroncà l’hemorràgia i sentí que el mal havia desaparegut. Jesús, que sabia prou bé el poder que havia sortit d’ell, es girà a l’instant i preguntava a la gent: «Qui m’ha tocat la roba?» Els deixebles li deien: «La gent us empeny pertot arreu, i pregunteu qui us ha tocat?» Però Jesús anava mirant, per veure qui ho havia fet. Llavors aquella dona, que sabia prou què havia passat, s’acostà tremolant de por, es prosternà davant d’ell i li digué tota la veritat. Jesús li respongué: «Filla, la teva fe t’ha salvat. Queda lliure de la teva malaltia i vés-te’n en pau». Encara parlava, que] arriben uns de casa del cap de sinagoga i li diuen: «La teva filla és morta. Què en trauràs d’amoïnar el mestre?». Però Jesús, sense fer cas del que acabava de sentir, diu al cap de sinagoga: «Tingues fe i no tinguis por.» I només va permetre que l’acompanyessin Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a la casa del cap de sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i cridava fins a eixordar. Ell entra a casa i els diu: «Què són aquest aldarull i aquests plors? La criatura no és morta, sinó que dorm.» Ells se’n reien, però Jesús els fa sortir tots, pren només el pare i la mare de la nena amb els qui l’acompanyaven, entra a l’habitació, li dóna la mà i li diu: «Talita, cum», que vol dir: Noia, aixeca’t.’ A l’instant la noia, que ja tenia dotze anys, s’aixecà i es posà a caminar. Ells no se’n sabien avenir. Jesús els prohibí, de tota manera, que fessin saber què havia passat. I els digué que donessin menjar a la noia.
La dona “toca” Jesús, i la seva vida és tocada per Ell, perquè sent que queda curada del seu mal.
Després també “la nena” és tocada per Jesús i aquest la retorna a la vida. Jesús apareix com el qui pot “aixecar” (=ressuscitar) el poble que “s’està morint”, l’únic que pot “guarir” de debò .
D’aquest Jesús podem rebre la salvació, i per a això el que ens cal és la fe i no les obres de la Llei, que no salven. Per acostar-se a Jesús no cal posseir cap mèrit. El que cal, això sí, és estar oberts, disposats a què la nostra vida, tota, sigui tocada i transformada per Ell.
Tres deixebles -Pere, Jaume i Joan- acompanyen Jesús. Qui vol ser deixeble de Jesús ha de seguir-lo de molt a prop, comprometre’s amb Ell. Així el coneixerà i l’estimarà. Els tres apòstols representen l’Església, el nou poble de Déu, el poble renovat per la Pasqua de Jesús, testimoni de la mort i resurrecció de Jesús, cridat a fer el mateix que Ell fa, a dur a terme la mateixa missió del Fill.
– ¿De què necessita ser “tocada” i transformada la teva vida per Jesús? ¿Tens prou fe per creure que això és possible?
– Com a persona creient, ¿la teva actitud acostuma a ser de portadora de vida, o més aviat comuniques desesperança perquè “no hi ha res a fer” (en la teva vida, en l’Església, en el món)?
tu ets capaç de donar vida
i de fer recobrar l’esperança.
Inspira’ns els gestos i les paraules oportunes
per ajudar els nostres germans
a reviure i a recobrar l’esperança perduda.
T’ho demanem a Tu,
que vius i regnes pels segles dels segles.
Amén.
(Pots presentar al Pare persones que necessiten ser guarides per Jesús).
Per fi, una nit, al cap de tres mesos, Linda va observar que Peter movia un dit del peu. Dies més tard va observar que movia les parpelles. Això era tot el que ella necessitava. En contra de l’opinió dels doctors, deixà la feina per poder-lo acompanyar constantment. S’hi estava hores fent-li massatges als braços i a les cames. Finalment, va aconseguir portar-lo a casa seva. Va invertir tots els seus estalvis en una piscina, amb l’esperança que el sol i l’aigua retornessin la vida als membres immòbils de Peter.
Un dia, Linda va escoltar un gemec de Peter. Ella va intensificar els seus esforços i, a poc a poc, els gemecs es van convertir en paraules intel·ligibles… fins que Peter va ser capaç de demanar la mà de Linda al pare d’ella. Peter va aconseguir viure una vida normal. Ell i Linda van ser pares d’una bonica criatura.
