Jesús, se’ns anuncia, se’ns ofereix com a Pa de Vida. Se’ns ofereix … i a les nostres mans està el fet d’acceptar o rebutjar aquesta oferta. Deixar-nos endur per l’atracció pel Pare. Per tal d’acceptar el Pa de Vida cal que tinguem fam de vida. Cal ser inconformistes i saber distingir què és i què no és vida, què és i què no és de Déu…
A fi d’escoltar el Pare cal fer callar tot allò que no és del Pare, i vivim en una vida farcida de sorolls interiors.
Senyor, tinc fam de vida? Tinc fam de tu?
Senyor, sóc capaç de fer callar els meus sorolls personals a fi de deixar-te entrar, per escoltar-te?
Del Salm 33
La paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa.
Estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor.
Que el teu amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en tu!
Pa de Vida…, de quina Vida? Es clar que no ens allargarà ni un dia més la nostra estada en aquesta terra; si de cas, ens canviarà la qualitat i la fondària de cada instant dels nostres dies. Preguntem-nos amb honestedat: –I jo, quina vida vull per a mi? I comparem-la amb l’orientació real amb què vivim. És això el que volies? No creus que l’horitzó pot ser encara molt més ample? Doncs mira: molt més encara que tot el que puguem imaginar tu i jo junts… molt més plena… molt més formosa… molt més… és la Vida de Crist bategant a l’Eucaristia. Allà el pots trobar, esperant-nos per tal de ser menjat, esperant a la porta del teu cor, pacient, ardent com qui sap estimar. I després d’això, la Vida eterna: “Qui mengi aquest pa, viurà per sempre” (Joan 6, 58). –Què més vols?
Fuente: http://www.evangeli.net/dias-liturgicos/IV_179_es.html
